Amics del C.E. Sant Gabriel femení.

El darrer D’Ací D’Allà es va aturar a la porta d’entrada d’un camp de futbol situat al carrer Dolores Ibarruri de Sant Adrià del Besòs. Allí ens ha esperat una jugadora del C.E. Sant  Gabriel. És de Barcelona, va a l’Escola Súnion i té catorze anys, però vol mantenir l’anonimat perquè sent que parla en nom de totes. Això no obstant, ens deixa una foto per il·lustrar el post. L’entrevistem perquè ens parli de la seva experiència en el futbol i de quina és la situació del club.

- Des de quan jugues a futbol i on vas començar a fer-ho?

Des dels 8 anys. Als benjamins de la UB Catalonia. Era la única nena.

- Com va ser que vas venir a jugar al Sant Gabriel?

Des dels 11 anys, quan encara jugava als alevins, els del Sant Gabriel van començar a venir-me a veure jugar. Als catorze anys, quan ja no és permès de seguir jugant amb nens, vaig tenir la sort de poder fitxar per aquest club, un dels tres millors clubs del futbol femení català, juntament amb el Barça i l’Espanyol.

- Que ha representat per a tu esportivament i humanament pertànyer a aquest club?

Passar d’un club normal de nois  a un club de noies que sempre aspira a guanyar campionats. Aquí venen les millors, a vegades de ben lluny i de famílies socialment i culturalment molt diverses. Per tant, a més dels tècnics excel·lents, aprens molt de les companyies, tant futbolísticament com humanament. I després, totes les perspectives estan obertes: seleccions, jugar a primera divisió, etc.

- Quantes nenes i noies sou en els diferents equips?

Som unes 150, agrupades en nou equips de totes les categories a més de l’escoleta per les més petites, nenes de sis i set anys.

- Què representa per vosaltres que el vostre club tingui un equip a Primera Divisió Nacional, amb jugadores internacionals malgrat la seva joventut, competint amb els Barça, Atlético de Madrid, Atlhetic de Bilbao, València, Espanyol, Sevilla, etc.?

Les jugadores del primer equip són un model i un estímul. Tenir un equip a primera divisió, sent un club socialment modest, és un luxe i gairebé un miracle. El primer equip és un referent per totes les nenes i noies del club. Per això és tant important tractar de seguir a dalt.

- Alguns mitjans de comunicació, dissabte passat mateix El Periódico, s'han fet ressò de que el club passa per una situació especialment difícil que podria portar a renunciar a la primera divisió. Ens ho pots explicar?

El futbol femení encara no és gaire conegut, va poca gent a veure’l, rarament surt als mitjans i té molt poc suport oficial. Malgrat això, la selecció sub 17 és subcampiona d’Europa i del Món i la sub 19, subcampiona d’Europa, per cert, amb algunes jugadores del Sant Gabriel. Hi dediquem moltes hores i hi posem molta il·lusió, aquesta és la base. Però no n’hi ha prou. El nostre club ha tingut la sort de comptar amb un mecenes molt generós, però ara ja no pot posar-hi tants diners. Hem de buscar altres solucions.

- Què et sembla que podem fer els lectors del blog per ajudar-vos.

Necessitem sponsors, però també fer amics. Amics als que els agradi el nostre futbol, que es vulguin sorprendre veient-nos jugar, que vegin com es bo per tothom que les noies puguem fer-ho amb tota normalitat i que ens vulguin donar suport econòmic i fer-nos costat perquè el nostre club a més de bon futbol fa una gran labor social.
I, en efecte, el club, les jugadores i els pares s’estan organitzant per fer una associació d’amics del Sant Gabriel femení, els quals amb petites aportacions i l’escalfor del seu interès podrien ajudar molt perquè aquesta institució exemplar pugui seguir el seu camí. Si la voleu coneixer millor aquí teniu l'enllaç:

http://santgabrielfemenino.weebly.com/