De Brooklyn a Toloriu

Aquest mes barregem dos llibres ben diferents. He esperat unes setmanes abans de recomanar el primer d'ells, "El mundo deslumbrante" (Anagrama), de la Siri Hustvedt, perquè certament és un llibre difícil, o com a mínim ho ha estat per mi. L'argument central em sembla extraordinàriament atractiu: farta de no ser reconeguda per la crítica, una artista de Nova York decideix fer tres exposicions de la seva obra sota els noms de tres homes per demostrar que si no triomfava era pel seu gènere. I l'encerta, perquè en tots tres casos les exposicions són molt exitoses. Però el llibre va molt més enllà d'aquest missatge nítidament feminista i explora altres idees. Entre elles, la potència que l'emmascarament té tant sobre la pròpia qualitat de l'obra com sobre la seva identitat, ja que en tots els casos l'artista treballa sabent que exposarà sota unes altres firmes i que aquestes firmes coresponen a homes reals. Aquests homes pateixen en major o menor mida el fet d'haver-se prestat a un joc ben arriscat.

Com en els seus altres llibres, Hustvedt torna sobre temes que domina, com ara la psicologia, la salut i la malaltia i, en aquest cas especialment, el món de l'art. Confesso que no ser bon coneixedor de cap d'aquests temes m'ha fet patir molt. En tot cas, proposo a qui no conegui a l'autora que comenci pel seu millor llibre, el preciós "Todo cuanto amé" (Circe i Anagrama, en català a Angle) o bé per una peça més lleugera, "El verano sin hombres" (Anagrama i en català a Edicions 62).

No em causa cap por suggerir "El príncipe que fui" (Alfaguara) del mexicà i català Jordi Soler, l'autor d'aquella gran novel·la de records que és "Los rojos de ultramar" (Alfaguara). Prenent novament la realitat com a base de la seva feina, Soler recupera la figura d'un successor de Moctezuma. A Toloriu i el Querforadat, tothom sap que una filla del rei dels azteques va residir al segle XVI a la Cerdanya en companyia d'un noble que havia participat a la conquista i va portar també un seguici reial i, segons llegenda, un tresor. Quatre segles més tard, en ple franquisme,  Guillem Grau Moctezuma va muntar un negoci a costa de l'explotació de la seva  més que forçada condició aristocràtica, autonomenant-se emperador. Basant-se en els favors del dictador, Grau va organitzar una estafa que va acabar creant-li greus problemes legals. A partir d'aquesta història inversemblant però real, Soler, canviant noms i moltes dades, construeix un relat imaginatiu sobre el personatge en un text àgil, a estones divertit i clarament inspirat en esquemes quixotescs.