dijous, 23 d’abril del 2015

Tines enmig de les vinyes

Les tines enmig de les vinyes són unes construccions de pedra singulars utilitzades en el passat per produir el vi en els mateixos camps en els que es cultivaven. Van ser construïdes al bell mig de les vinyes plantades en els llocs més aïllats de les valls del Montcau, a la comarca del Bages. Es troben repartides pel vessant nord-oest del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach i la seva àrea d'influència, i constitueixen un patrimoni etnològic i històric únic a tot Catalunya.
Gràcies a una meritòria tasca de persones de les poblacions properes, en els darrers anys s’ha anat recuperant i rehabilitant i comencen ja a ser conegudes per excursionistes. Hi ha diferents rutes  que permeten descobrir algunes d’aquestes més de 120 tines.
Si algú té interès en aprofundir en aquestes construccions pot consultar l’article de la Wikipedia que és molt didàctic

Fa uns dies vaig fer una d’aquestes passejades i aquí teniu un petit reportatge que en vaig fer. He triat en aquest cas el blanc i negre perquè m’ha semblat que s’adeia millor a la història i el caràcter d’aquestes tines.



4 comentaris:

Manel ha dit...

Es cert, el blanc i negre li dona un aire especial i molt adequat a l'època.....

Joan ha dit...

La Serra de l'Obac en general, amaga un munt de sorpreses i llocs meravellosos.

Anònim ha dit...

Per un final feliç recomano acabar amb un dinar a Cal Carter de Mura. El propietari es un expert en el tema de les tines i li agrada fer-la petar amb els clients que l'hi demanen.
Francesc

Joaquín ha dit...

Muy interesante el reportaje, Josep María. Desconocía esas construcciones pero con tus explicaciones y el extenso artículo de la Wikipedia he quedado perfectamente enterado. Realmente útiles en una época en que el transporte era precario. El reportaje fotográfico en tu línea (¿con tu nueva cámara?), con detalles del interior muy ilustrativos.
Un patrimonio salvado y felizmente recuperado que conserva la memoria de nuestros antepasados agricultores. Me ha gustado mucho.
Saludicos,
Joaquin