La Colometa al barri del Raval

El darrer mes de setembre us vaig parlar en aquest bloc de l'estrena al Teatro Español de Madrid de "La plaza del diamante", dirigida per Joan Ollé i protagonitzada per la Lolita Flores. En aquell moment destacava el fet que la proposta fos en clau de monòleg i, per descomptat, la sorpresa de l'actriu escollida. També apuntava la possibilitat que l'espectacle acabés arribant a Barcelona. Doncs bé, ja el teniu al Teatre Goya, i fins el 3 de maig, i val la pena no perdre-se'l.

Ara ja puc dir que haver optat per la Lolita és un gran encert. Com es pot veure a la imatge que il·lustra aquest post, l'artista fa un salt important per convertir-se en el personatge de la Colometa, per encarnar-lo o, gairebé diria, per reencarnar-lo. I és que realment es tracta d'una metamorfosi, gràcies a la qual els espectadors entenen millor que mai les misèries i l'essència de la Natàlia i la seva història en la Gràcia de la guerra i la postguerra. Encara que ella mateixa digui que no és una actriu de teatre sinó Lolita Flores (sic), el dia de l'estrena tots vam tenir la sensació d'estar davant d'una de les grans. Per això la nit va acabar amb una emotiva ovació per part de tot el públic que es va posar dret per agrair l'art i l'entrega de l'artista.

Per descomptat, l'espectacle també és una ocasió per redescobrir la duresa i la bellesa de les paraules de Mercè Rodoreda que, sorprenentment, sonen tan expressives i contundents dites en castellà com llegides en el català original. Segur que hi ajuden l'adaptació del text feta per Joan Ollé i la senzillesa de l'escenografia i la dramatizació, que donen absolutament tot el protagonisme a la paraula.