La guerra dels López Aguilar

L’ex-ministre de Justícia socialista, López Aguilar, que va ser el promotor de la Llei contra la Violència de Gènere, de 2004, eina legal imprescindible per lluitar contra aquesta xacra social, està  actualment passant per l’amarg tràngol de ser acusat de conductes tipificades en la mateixa  norma que ell va impulsar. El cas m’ha cridat l’atenció per ser un exponent més d’aquells girs inversemblants que pot deparar la vida, resumits en la dita “sic transit gloria mundi”, als quals em vaig referir en el meu post del passat 23 d’octubre.

Si López Aguilar és objecte d’una maniobra ordida per la seva ex-dona, Natalia de la Nuez, per aconseguir avantatges en el divorci que estan tramitant, o com a revenja per la seva decisió de trencar la relació, o bé tenen fonament fàctic les acusacions de “maltractament físic i verbal” des del 2.000 sofert per la presumpta víctima és quelcom que se sabrà aviat, atès que aquests processos tenen la virtut de la rapidesa en la tramitació i resolució pels propis Jutjats especials creats “ad hoc” per la pròpia Llei. Al cap de més de 10 anys de funcionament dels Jutjats de Violència de Gènere, el resultat és més que positiu, a l’haver contribuït eficaçment a donar resposta jurídica a una problemàtica de gran impacte social.

La polèmica al voltant d’aquest cas –extrapolable a d’altres- se centra en si aquesta Llei possibilita fer un ús abusiu de les denúncies per finalitats espúries, i, admetent que això sigui així, en quin percentatge es produeix. Estadísticament, en 2013 la Fiscalia va obrir només 22 processos per denúncies falses de les gairebé 125.000 presentades, el que representa un 0,018 % d’aquest total. Però d’altra banda, segons dades del Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género resulta que del 1.034.613 denúncies formulades per violència de gènere, només 328.045 van finalitzar en sentència (de les quals, 207.997 condemnatòries i 120.048 absolutòries), mentre que la resta, 706.508, o es van retirar abans de judici o es van sobreseure. Es a dir, que en un 79,89 % dels processos oberts van quedar exculpats, d’una u altra manera, els denunciats i/o imputats.

Es pot afirmar que entre les denúncies irrefutables i les falses, existeix una tercera categoria en la que s’encabirien, segons la jurisprudència, supòsits de maltractaments físics i/o psicològics mutus, els quals, si no estan marcats pel “predomini” de l’home sobre la dona, bé podrien tractar-se com a lesions fora de l’àmbit de la violència masclista, o bé simplement romandre al marge de qualsevol retret penal.

És probable que sigui el cas de López Aguilar, tot i que, mentre tant, es degui estar maleint per no haver acceptat la cartera d’Agricultura i Pesca en lloc de la Justícia l’any 2004.