dimarts, 14 d’abril del 2015

La nova Diagonal

Per fi ha acabat la remodelació de la Diagonal que ens ha tingut amb obres tants mesos. El tema és polèmic i hi ha crítiques per tots els gustos. Que si els nous panots no són còmodes, que si les parades d’autobús són insuficients, que si el tràfic dels laterals resulta impossible, etc, etc.
A mi, en canvi, em sembla que en conjunt les obres han quedat prou bé. L’ampliació de les voreres dona una gran amplitud a la zona de passeig i sobretot les cantonades han guanyat molt espai. I el carril per bicis s’ha ampliat i clarificat. És clar que aquests espais per vianants possiblement es reduiran quan es posin en marxa les terrasses de bar per fer front a l’allau turística que ens ve a sobre. Però algun  preu s’ha de pagar per aquest negoci... També és veritat, com vaig veure passejant-hi el diumenge al matí, que es tracta un passeig fet a mida per passejants benestants. Però que s’hi pot fer, això ho porta el barri!

I finalment, el pla de promoció inaugural amb taules i hamaques a les cantonades, amb oferta de diaris, llibres jocs i espais per la canalla, degudament monitoritzats, és, sens dubte,  una descarada operació de marketing polític que en Trias, després d'haver sortejat amb èxit la polèmica de l'Hareu, ha dissenyat de cara a les properes eleccions municipals. Segurament més endavant seure al passeig no serà de franc! Aquí teniu un petit reportatge d’un matí de diumenge.



1 comentari:

Eduardo ha dit...

Querido Josep María

Creo que por primera vez no estoy de acuerdo con tu columna después de tantas caminatas y charlas Ampurdanesas.
Como arquitecto me resulta nefasto el estudio de flujos circulatorios en las laterales “impresentable” y ya no entro en otros temas más político-propagandísticos.
Como persona sensible con las necesidades de esta ciudad que se gaste lo mismo que 6 escoles bressol públicas “NECESARIAS” en ampliar aceras en Turo Parc y Diagonal para que las multinacionales que tributan en Irlanda hagan su Agosto me parece obsceno.
Ya tendremos tiempo de hablarlo.
Un abrazo Eduardo