Es projecta
aquest dies la pel·lícula “ Mandarines” del director georgià Zaza Urusshadze. L’acció
està situada el 1990, a Abkhàzia - actualment
república independent reconeguda només per Rússia – que en aquell temps era territori en conflicte
armat entre txetxens i georgians.
Dos descendents de la població estoniana, que es va ubicar en aquelles llunyanes
terres a mitjans del segle XIX com a consequència de la política colonial rusa,
encara no han abandonat el país malgrat les amenaces bèl·liques que els rodegen.
Volen acabar la collita de les mandarines, la principal riquesa d’quelles terres.
Un atac entre patrulles rivals els deixa
amb dos ferits, un chechè - musulmà - i
un georgià - cristià - que s’odien a mort i als que ells cuiden i salven la
vida. La difícil convivència entre els quatre i els nous esdeveniments que es produiran
en aquest microcosmos donen peu a serioses reflexions sobre les conseqüències de
la guerra i la violència i les dificultats per afrontar-s’hi. Conceptes com l’amistat,
la reconciliació o la bondat, es
barregen amb el fanatisme i la violència i tots ells estan tractats sense estridències ni sentimentalismes i
ofereixen un bon retrat de la condició humana.
Pel·lícula de ritme pausat, malgrat els
ensurts bèl·lics, i amb unes magnífiques interpretacions, sobretot del
protagonista, el vell Ivo, que broda el paper. Ha obtingut diverses mencions en
diferents certàmens internacionals. Molt recomanable.
1 comentari:
Em va agradar molt, i el ritme ajuda a entendre aquell petit món.
Publica un comentari a l'entrada