divendres, 5 de juny de 2015

Idiota

El Jordi Casanovas és un dels autors clau de la nova generació de dramaturgs catalans. No només per haver estat el fundador d'una de les principals sales de teatre de creació contemporània a Barcelona, la Flyhard, sinó per la seva prolífica producció i, molt recentment, pel seu desembarcament a Madrid. En aquest bloc hem presentat i elogiat tres dels seus espectacles, molt diferents entre ells però sempre intensos i interessants: L'home amb ulleres de pasta, Una història catalana i Ruz-Bárcenas. Aquest triplet és la millor demostració de la versatilitat d'aquest autor que se'n surt tan bé en petit com en gran format, en ficció com en ficció documental, en català com en castellà i en sales alternatives com en teatres públics.

Doncs bé, actualment es presenta a Barcelona un nou espectacle seu, que com és habitual i propi de la seva generació, dirigeix ell mateix: Idiota. Es pot veure a la Sala Muntaner i està protagonitzat per dos actors solvents i altament televisius: Ramón Madaula i Anna Sahun. Són, sens dubte, un reclam per atraure espectadors i per acostar el teatre de nova creació a tots els públics. El text té un plantejant clàssic: partir d'una situació inicial còmoda que anirà agafant cada vegada un to més inquietant fins a acabar amb un inesperat gir final. En concret, un home participa com a voluntari en un experiment científic sense saber del tot què s'espera d'ell. L'espectador tampoc ho sap i el descobriment, l'engany, funcionarà per tots dos. O més aviat caldria dir "hauria de funcionar", perquè al meu parer el joc no és versemblant i per tant no commou (com passava per exemple a L'home de les ulleres de pasta). D'altra banda, el gir final és efectista i s'excedeix a l'hora d'explicitar quin era el missatge que es volia transmetre, sense deixar cap marge a l'espectador perquè n'extregui ell mateix les conclusions. El teatre de denúncia és necessari, com ho demostra Ruz-Bárcenas, però potser no a costa de la simplificació de l'artefacte teatral.


1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Una crítica subtil però dura.