dimarts, 2 de juny de 2015

"La dama de oro"


El fet que “La dama de Oro” estigués basada en una història real de la que no en coneixia el desenllaç em va fer anar a veure-la, i la vaig trobar força interessant. La pel·lícula relata com la protagonista, emigrada als Estats Units a causa de la barbàrie nazi - litiga contra l'Estat Austríac per la propietat del quadre "Retrat d'Adele Bloch-Bauer", pintat pel pintor Gustav Klimt, amb un molt alt valor econòmic  i convertit en una  icona pels austríacs -  com ho serien "Las Meninas" pels espanyols - que els nazis van robar a la seva família. La protagonista era neboda de la dona pintada al quadre, i va haver de veure en la seva infància com mitja família - entre elles ella mateixa - havia d'emigrar escapant del terror,  mentre l'altre meitat era eliminada.
Independentment o paral·lelament al seguiment del relat -que, com ja he dit, se'm va fer força interessant - se'm van posar en marxa un munt de sentiments i reflexions, que fan que us recomani la visió de la pel·lícula:
. Mai cap revisió de la barbàrie nazi serà sobrera. Va ser un període horrible per la història de la humanitat i com més present el tinguem, potser serà més probable que puguem evitar la seva repetició.
. La violència i la guerra com a fets continuats (i inevitables ?) de la història humana, causants no tan sols d'innombrables morts sinó també de destrosses i espolis de tot tipus.
. L'exageració de la valoració de l'art, molt especialment  - encara que no exclusivament - des  de la perspectiva econòmica.
. Els límits de lo públic i lo privat. El comportament d'aquests dos móns i les seves interaccions.
. El funcionament del món del dret. Els valors bàsics front als tecnicismes dels especialistes.

En la pel·lícula destaca la interpretació de la protagonista per part d'Helen Mirren, però, per a mi és tant interessant tot allò  que explica com les reflexions que provoca. Aneu a veure-la i dieu què us sembla.

Jordi Castells