Prova i error: Ha arribat l’estiu.

“L’Oportunitat” era una botiga de venda al major de calces, sostenidors, visos, pijames..., al final del passatge Sert, que la globalització va fer tancar. Aquí mateix ha obert, conservant-ne l’estructura, la Casa Lolea, un lloc ideal per a fer-hi l’aperitiu.

Lolea és el nom d’una sangria gourmet feta a Saragossa, embotellada artesanalment en una ampolla de “lunares” molt divertida i en diferents formats: Lolea 1, Lolea 2, La Cala 19 (amb intervenció de l’Albert Adrià) i Lolea brut. Tot plegat una mica folklòric però de qualitat, i atès que jo sempre havia fugit d’aquest combinat, he de reconèixer que em va sorprendre gratament i em sembla una bona recomanació estiuenca.

A CASA LOLEA hi trobareu aquesta beguda però també tot el necessari per fer-hi el vermut, l’esmorzar, el berenar o fins i tot un dinar o sopar lleuger. S’hi cuina poc, però el què s’hi fa és molt bo. Us recomano especialment la “Mojama” de tonyina, que més que seca, està molt ben macerada, les truites de patates, els seus plats del dia i els pastissos casolans.

Si el què voleu és menjar més i més elaborat, podeu continuar caminant per aquest barri de Sant Pere, on les mateixes propietàries de Casa Lolea –dues germanes argentines: Sofia i Camila Matarazzo- van obrir fa un parell d’anys al carrer del Rec Comtal el restaurant ELSA I FRED. Aquí l’oferta és més àmplia, tota mena de platerets de qualitat, brunch els cap de setmana, menú de migdia i per a grups. En destaquen les seves patates braves, el seu entrepà pastrami, el pop a la brasa, l’hamburguesa de tonyina vermella amb alvocat o els raviolis de carbassa.

L’espai tan ben cuidat com a la Casa Lolea, aquí substituint a una croissanteria, té una petita terrassa al carrer. Sembla que s’inspira en els locals centreuropeus dels anys 50, amb una llar de foc, un sofà de cuir, una taula gran... on us animo a compartir una bona vetllada amb amics i coneguts a qualsevol hora del dia, perquè la cuina no tanca.