L’educació per al progrés social

L’educació com a arma en la lluita de classes i com a camí de progrés social. Aquesta és la idea al voltant de la qual pivoten els arguments de dues interessants pel·lícules estrenades recentment, la cubana “Conducta” i la brasilera “Una segunda madre”. Dos films emmarcats en un cinema social crític, humà i amb valors, provinents de dos països abocats a la reflexió sobre la seva realitat i els contrastos entre classes.

“Conducta”, dirigida per Ernesto Daranas, s’emmarca dins aquest subgènere del “cinema de mestres” que acostuma a conrear grans èxits. El film mostra la relació de Chala, un nen problemàtic fill d’una mare addicta a les drogues, amb Carmela, la seva mestra de primària i l’únic puntal sòlid en la vida d’un nen obligat a assumir responsabilitats d’adult per sobreviure en una Havana empobrida i deixada de la mà de déu. A partir de les dualitats que s’estableixen entre Chala i la mestra, el director Ernesto Daranas ofereix un acurat retrat de l’extrema situació social que viuen molts cubans sense recursos, per als quals, com per al protagonista Chala, l’educació pot marcar la diferència entre malviure per sempre o un futur mínimament digne. Aquest és un film de narració convencional, que sap manejar els seus recursos (les accions paral·leles, metàfores com ara la lluita de gossos, etc) per emocionar l’espectador, per fer certa crítica al sistema polític cubà i convidar, finalment, a la reflexió sobre la importància de l’educació com a camí per garantir-se un futur.

Amb la mateixa voluntat però un plantejament ben diferent se situa la pel·lícula brasilera “Una segunda madre”, d’Anna Muylaert. En aquest cas la història gira al voltant de Val, la minyona d’una família adinerada de Sao Paulo, que treballa per poder enviar diners a la seva filla, que es cria amb uns familiars al Nord de Brasil. Quan la nena arriba a la ciutat amb la voluntat de fer la Selectivitat i entrar a la Universitat, les diferències de classe surten a la superfície. De nou, l’educació es mostra com el factor definitiu per pujar en l’escala social. I, de retruc, com la base per convertir-se en ciutadans crítics, capaços de ser transgressors amb el sistema fins aconseguir canviar-lo. “Una segunda madre” s’aparta en algun moment del convencionalisme narratiu de “Conducta”, però els dos films tenen en comú, més enllà de la reflexió sobre l’educació i el progrés social, la dignitat amb què retraten els seus protagonistes i la dura realitat social que els envolta.