dijous, 17 de setembre de 2015

Dos visions de l'amor

Coexisteixen en la cartellera aquests dies dues comèdies de directors d'edat avançada que tenen diversos punts en comú i que, a més d'entretenir-nos, ens acosten a dues visions diferents de l'amor.


"Amar, beber y cantar" és la darrera obra del veterà director francès Alain Resnais, mort el 2014 als 92 anys després d'una prolífica carrera professional i està localitzada a Yorkshire, al cor d'Anglaterra. La pel·lícula va ser presentada i premiada al festival de Berlin poc abans de la mort de Resnais.
L'obra és una adaptació d'una obra teatral exitosa, Life of Riley d'Alan Ayckbourn, autor de qui Resnais ja havia adaptat al cinema dues obres teatrals més, i amb qui mantenia una bona amistat. La pel·lícula incorpora decorats dibuixats pel dibuixant Blutch que potencien el seu aire fantasiós.

"Mi casa en París", està dirigida per Israel Horovitz, de 76 anys, jueu americà. Després d'una prolífica  carrera com autor i director en el món del teatre i d'algunes incursions en el món del cinema, aquesta és la seva primera obra com a director en una obra cinematogràfica de ficció. Curiosament, l'obra és també l'adaptació d'una obra teatral, en aquest cas del propi Horovitz, i està ambientada a Paris.
Veient les dues pel·lícules constatarem que a l'amor ens hi podem acostar des de diferents perspectives. Així, Resnais, en una espècie de testament vital, posa èmfasi en que l'amor ha d'integrar una component d'alegria i diversió, que es constitueix com la sal de la vida. Horovitz prefereix transportar-nos a la reflexió que l'amor deixa empremta en les persones, que poden sortir-ne afectades de les seves ferides, especialment en l'àmbit familiar. Aquest aspecte també es una mica present en la mirada de Resnais, que li dóna, però, un tractament més vodevilesc.

En els dos casos històries refrescants, bones interpretacions i guions ben travats, al voltant del descobriment del patiment d'un càncer terminal d'un amic comú a Amar, beber y cantar i d'una sucosa herència lligada, però, a un vitalici, a Mi casa en París ens garanteixen dos tardes cinematogràfiques d'estiu distretes: i, també, ens faran donar voltes sobre aquest inabastable misteri que és l'amor.

1 comentari:

Hermínia ha dit...

Caram, fan molt bona pinta, però cal afanyar-se, la d'en Resnais ja només la fan al Boliche a les 16 hores i l'altra tot i que encara està a 6 sales, entre elles els Meliés i els Verdi, també té pocs horaris. Totes a BCN ciutat.