Aquests dies, els cinèfils tenim l’oportunitat de gaudir
d’una experiència única: “Heimat, la
otra tierra”, el gran fresc de l’Alemanya preindustrial del segle XIX
signada per Edgar Reitz, s’ha estrenat als cines Verdi. Una obra magna que ens
reconcilia amb el Cinema en majúscules, gràcies al seu humanisme, la seva voluntat
de capturar la vida i la impressionant experiència estètica que ens regala als
sentits.
“Heimat, la otra tierra”, és el darrer capítol d’un
grandiós projecte iniciat per Edgar Reitz l’any 1984 amb la sèrie televisiva
“Heimat”, que reconstruïa la història d’Alemanya entre el 1919 i el 1982 a
partir del retrat d’una saga familiar, la dels Simon, en un petit poble rural,
la fictícia Schabbach, situada a la regió de Hünsruck. “Heimat” prenia el seu
nom de la paraula alemanya que significa “pàtria”, i que als anys 50 va servir
també per identificar els Heimatfilms,
pel·lícules que idealitzaven l’entorn rural. Reitz es va plantejar una revisió
entre irònica i crua d’aquell tipus de cinema, per oferir una mirada crítica a
l’evolució del seu propi país.
Després de la sèrie televisiva, que va ressorgir en dues
temporades més l’any 92 i el 2004, Reitz va reprendre el seu projecte l’any
2013, aquesta vegada fent el salt al cinema. El darrer capítol, doncs, és
aquest “Heimat, la otra tierra”, que ara ens arriba: un llargmetratge de quatre
hores, en un espectacular blanc i negre que ens treu l’alè, que recupera la
història de la família Simon a mitjans del segle XIX, amb una Alemanya rural
amenaçada per la pobresa, la manca d’esperança i l’èxode migratori cap al
Brasil.
El protagonista, Jakob Simon, és un jove curiós que somia
amb fugir a una nova terra que es presenta plena de les oportunitats que el seu
petit món rural li neguen. Fill de ferrer, Jakob no vol conformar-se en el seu
destí com a artesà, i anhela conèixer una altra vida, malgrat el pes d’una
“pàtria” que l’estira en direcció contrària. Al voltant de Jakob i els seus instints,
es construeix el retrat col·lectiu i costumista de tota una comunitat que veu
com el seu món es transforma a mesura que la història segueix el seu curs.
Reitz ens regala un preciós fresc sobre la historia
d’Alemanya, però encara més bell discurs sobre la curiositat pel món que ens envolta
i l’anhel de coneixement. En aquest sentit, aquest “Heimat, la otra tierra”
connecta amb un film de vocació similar, “El nuevo mundo” de Terence Malick.
Estèticament, però, el film de Reitz enllaça amb una tradició centreeuropea
molt marcada, que té en les obres del director hongarès Bela Tarr un dels seus
grans exponents.
1 comentari:
Sí, efectivament és una gran pel·lícula que em va agradar molt. Dura quatre hores, amb un breu descans al mig, però la veritat es que passen volant. És com si estiguessis escoltant una llarga òpera en la que la música que flueix i flueix com l'aigua d'un riu.
Publica un comentari a l'entrada