A la mateixa
editorial, Anagrama, el mateix
traductor, Javier Albiñana, i similar ús continuat del present de l'indicatiu, Lydie Salvayre ens explica a “NO LLORAR” una història real, la de la
seva mare a un poble de Lleida durant la guerra civil. Un germà anarquista i un
futur company comunista condicionen la vivència d'una jove en uns esdeveniments
que, a petita escala, resumeixen l'heroicitat però també les mesquineses de la
resistència de la Segona República. Aquest llibre catalano-francès ha rebut ni
més ni menys que el Goncourt.
dimecres, 28 d’octubre del 2015
Dues escriptores franceses
Etiquetes de comentaris:
DARRERS LLIBRES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Gràcies de nou per les recomanacions, Ricard. Tenen una pinta esplèndida!
Clara
Els "Llibreters" mai no me'ls perdo. Aquesta temàtica ès nova per a mi. Interessant!
El "No plorar" també el llegiré. gràcies
Com pots llegir tant?
Publica un comentari a l'entrada