On són els refugiats?

Durant setmanes, els diaris omplien les seves primeres pàgines amb imatges de persones refugiades que fugien de països en guerres, d'Irak, d'Afganistan però, sobretot, de Síria, i el mateix feien les televisions a través de programes especials o dels informatius. Tothom es va assabentar que homes, dones, nens, vells, malalts, intentaven sobreviure en condicions molt difícils, posant en perill la seva pròpia vida, per tal de fugir de la barbàrie de la guerra, que està arrasant el país des del març de 2011 on han mort més de 220.000 persones i més de 11 milions han hagut d'abandonar les seves llars, essent Síria el país amb més desplaçats interns del món. 

Més de 4 milions de ciutadans siris estan refugiats en els països pròxims: Líban ( una tercera part de la seva població són persones refugiades sirianes ), Jordània, Turquia, Irak..., en condicions de greu emergència, i malauradament, prop de 2.800 persones, grans i petits, han mort travessant el Mediterrani, entre elles el petit Aylan va donar la volta al món. Durant uns instants, semblava ser que els governants europeus havien canviat el xip però els que vam pensar això ens vam equivocar i poc després hi ha hagut gairebé 90 Aylans...

 Però des de fa dies no hi ha cap diari, cap telenotícies, cap telediari que posi com a notícia rellevant les persones refugiades que  han deixat d'existir. On són les persones refugiades? Sembla ser que els mitjans de comunicació han optat per allò tant conegut a casa nostra : "Ara no toca" .

En aquests moments toca justificar la cada vegada més previsible guerra, tractant-nos als ciutadans com a persones ignorants, desmemoriades, com si el després del 11-S del 2001, no existís, com si la guerra d'Irak que va deixar desenes de milers de persones civils mortes no hagués passat. Una guerra que, segons l'escriptor iraquià Pius Alibek, va tornar a aquest país a l'Edat Mitjana.

Una altra vegada la immensa majoria dels mitjans de comunicació estant fent la feina de que la majoria de la ciutadania accepti de nou una vella guerra. Davant de l'atac jihadista a la democràcia, en lloc de respondre amb més democràcia, es vol respondre amb guerra i amb menys democràcia ....i mentrestant les persones refugiades no existeixen, ja no es mostren imatges d'aquestes persones patint temperatures sota zero, sense mostrar-nos Aylans morint de fred.Sembla que els mitjan s'hagin proposat confirmar que allò que no surt per la tele , no existeix. Però les persones hi són , les persones continuen fugint, continuen patint. I quan Europa necessita tenir més que mai governants, polítics talla XL, es veu cada dia, tant a casa nostra com a fora , que els que tenim són de talla S.

Carme Notó i Enric Roldan