Emmanuel Carrére va rebre
tots els elogis - i va vendre molts exemplars - amb 'Limónov' (Anagrama), la
inversemblant però certa biografia d'un personatge que va passar de poeta
dissident, maleït i exiliat de l'antiga URSS, a líder reaccionari, nacionalista
i xenòfob de la Rússia actual. Es comprén doncs l'interès amb que
s'esperava la seva nova obra, EL REGNE (Anagrama
tant en castellà com en català). I novament ens ha sorprès l'escriptor francès,
qui ha recordat que fa un quart de segle va tenir una crisi de fe en el sentit
oposat a l'habitual, ja que va convertir-se, per uns anys, al cristianisme. A
partir d'aquest fet, explicat amb detall, Carrère investiga els inicis d
l'expansió de l'església a través d'algunes de les seves principals figures,
Pau i Lluc.
No es tracta d'un tractat de teologia, sinó més aviat d'una història
molt documentada i parcialment
inventada però narrada honestament i sense grans esforços imaginatius ni cap
truc de best seller. Els interessos de l'autor són diversos: conèixer Jesús a
partir dels textos escrits pels autors dels evangelis i les epístoles,
assenyalant les contradiccions entre uns i altres; comprendre l'enorme
mèrit dels pares fundadors de
l'església, que van crear, a partir de petites comunitats, un Imperi religiós i
polític davant dels romans i en contra dels propis jueus; dibuixar hipòtesis
sobre les diverses línies interpretatives del missatge dels apòstols i la
càrrega purament literària de bona part del Nou Testament...
Possiblement, aquest llibre sols ens interessi als que tenim una forta
arrel cristiana en la nostra formació. No em sembla que afegeixi - ni potser ho
intenti - massa a la nostra posició sobre els fets històrics del primer segle
de l'era cristiana. Tampoc crec que ajudi a mantenir o gestionar cap crisi
d'anada o tornada de la fe. Però ningú
podrà negar que, literàriament, Carrère continua sent un fora de sèrie que
atrapa al lector jugant amb la realitat i la curiositat com a primeres
matèries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada