L’hemeroteca ens recorda que, tot just fa un any, la política
espanyola vivia un episodi poc freqüent. Parlem de les discrepàncies públiques i notòries –“escletxa”,
segons alguns mitjans- al sí del PP, per la reforma de la llei de l’Avortament.
De manera gairebé insòlita, fins a 5 diputats populars van votar en contra de la reforma del text al Congrés. Eren els afins a Gallardón, autor d’un primer projecte de llei tan
retrògrad i impresentable que Rajoy va haver de retirar-lo per falta de suports, el
què va motivar la dimissió del ministre.
Diu el tòpic (i ensenya la Història) que l’esquerra s’ha
caracteritzat per la seva capacitat de dividir-se i perdre’s en escissions
ideològiques, mentre la dreta actua ‘com un sol home’ pels seus objectius
polítics. El cas de la llei de reforma de l’avortament pot ser entès com
l’excepció que confirma aquesta norma no escrita.
És clar que quan electoralment escombres
des l’apolític fins al falangista més animal, i des del liberal moderat fins a
l’ultra catòlic, el sorprenent és que fissures com les provocades per l’avortament no apareguin més sovint. Vist així, potser allò que caracteritza el PP no sigui la seva
pretesa unanimitat, sinó saber rentar la roba bruta a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada