dimarts, 5 d’abril de 2016

La fascinació pel cinema de Hitchcock

Vertigo, d’Alfred Hitchcock, està considerada la millor pel·lícula de la història.  Avui ningú posa en qüestió la seva influència d’aquest i altres films de la seva filmografia, però a finals dels anys cinquanta, poca gent es prenia seriosament el cinema de Hitchcock. Considerat com un bon entertainer i poca cosa més, van haver d’arribar uns joves francesos apassionats pel cinema per posar les coses al seu lloc. Els cineastes de la Nouvelle Vague i la seva plataforma escrita, la revista Cahiers du Cinema, van ser els primers a reivindicar el cinema d’Alfred Hictchcock, en una presa de posició ideològica que canviaria per sempre la forma d’entendre el cinema i assentaria les bases de l’anomenat “cinema d’autor”.

Curiosament, la coronació definitiva d’Alfred Hitchcock arribaria no en forma de pel·lícula, sinó de llibre: El cinema segons Hitchcock, de François Truffaut, on el director dels 400 cops transcriu l’entrevista que va fer al geni del suspens l’any 1962. En aquest llibre publicat l’any 66, Truffaut convida Hitchcock a disseccionar una per una les seves pel·lícules, desvetllant les claus que defineixen el suspens hitchcockià que avui podem reconèixer no només en les seves obres, sinó en la de tants i tants directors posteriors.

Per això, un dels grans encerts del documental Hitchcock/Truffaut, dirigit per Kent Jones i estrenat al cinema aquesta setmana –coincidint amb el 50è aniversari de la publicació del llibre- , és la presència d’una llarga llista de directors admetent la influència de Hitchcock en la seva trajectòria. No falta Martin Scorsese, sempre actuant com a padrí del Cinema, així en general, i Peter Bogdanovich, que en el seu moment i des del nou cinema americà dels 70 també va actuar com a teòric i reivindicador dels grans cineastes del Hollywood clàssic.

També hi trobem a David Fincher, situat com un altre punt de referència en la línia d’evolució del thriller i el cinema de suspens. O Paul Schrader, que va escriure el guió de Fascinación, de Brian de Palma, aquesta gran còpia-homenatge a Vertigo. Trobem a faltar Brian De Palma, la filmografia del qual està més que plena d’homenatges, còpies i cites a Hitchcock, però sembla que ell mateix estava participant en el rodatge d’un documental sobre la seva pròpia filmografia. En el seu lloc aporten el seu testimoni directors ben curiosos i variats, des de Wes Anderson a Arnaud Desplechin, d’Olivier Assayas a Kiyoshi Kurosawa o Richard Linklater. Directors d’arreu del món plegant-se a la realitat més òbvia: sense Hitchcock no existiria el cinema modern. 

Resulta força irònic constatar que dos màsters del cinema com Hitchcock i Truffaut no pensessin en el valor de la imatge filmada i es decidissin a rodar les 27 hores d’entrevista efectuada durant una setmana del mes d’agost del 1962. Afortunadament, l’any 93 l’exdirector de la Cinemateca Francesa Serge Toubiana va trobar l’àudio enregistrat i el va donar a conèixer en una sèrie de ràdio. Aquest àudio és una altra de les bases d’aquest documental que troba un altre puntal en les fotografies de la trobada que va fer Philippe Halsman.
I per últim, prenen gran protagonisme els fragments i seqüències de les pel·lícules d’Alfred Hitchcock, i al final potser ja no calen més paraules, perquè són les imatges les que amaguen i al mateix temps desvetllen tota la màgia del suspens i de la fascinació que encara avui segueix despertant Hitchcock en tots nosaltres.