dimecres, 27 d’abril de 2016

La segona novel·la

Diuen alguns crítics que sovint els escriptors no saben sobreviure a l'èxit d'una bona primera obra. El que és segur és que la por al paper en blanc es multiplica quan les expectatives són altes. No sé si va sentir això l'estremeny Jesús Carrasco després de que "Intemperie" una molt bona narració, que a mi em va semblar com si Miguel   Delibes hagués escrit un western, fos tan ben rebuda i tan traduïda al 2013. Ara, amb "LA TIERRA QUE PISAMOS" (Seix Barral), Carrasco torna a sorprendre positivament amb una novel·la que té com a marc geogràfic una Espanya atemporal invadida per un imperi centreeuropeu. En un clima d'absència de llibertats, la dona d'un general victoriòs  i malalt desenvolupa una curiosa i arriscada relació protectora amb un fugitiu de molt feble salut física i mental. Aquesta història i el seu tractament recorden molt "L'edat de ferro" un dels millors llibres del Nobel sudafricà John M. Coetzee.

Ja fa més de mig segle que Mario Vargas Llosa va escriure la seva primera novel·la i ignoro quant pateix abans de treure’n  una altra. El que és segur és que, a punt de convertir-se en octogenari i tot i no mantenir la prodigiosa ambició literària que ha produït alguns dels millors llibres en castellà de la història, encara té capacitat d'aportar coses noves i moltes satisfaccions als seus lectors. Aquest és el cas de "CINCO ESQUINAS" (Alfaguara), que en to de comèdia serveix a l'autor peruà per tres coses: ajustar comptes amb Fujimori i el seu gos caçador Vladimiro Montesinos; reflexionar sobre el paper dels mitjans i entre ells la premsa groga; i permetre's un divertit joc eròtic que pivota sobre una relació lèsbica. En tots tres propòsits Vargas Llosa torna a encertar.
 
I ara una novel·la negra. Fa anys que Jordi de Manuel va crear el personatge literari de l'inspector de la policia nacional Marc Sergiot, home amarg, ètic i dotat d'una gran intuició. Ara el fa visitar Galícia, on les seves vacances a una aldea, convidat per un col·lega, es veuen trasbalsades per una història de crims passats i presents propis  del món rural i amb elements autòctons. L'herència de la terra, els abusos sexuals, el xantatge i la revenja apareixen enmig d'un estiu marcat pels incendis com a causes i mòbils d'uns crims sòrdids. Sota el títol de "FOC VERD", el llibre forma part de la col·lecció crims.cat (Alrevès Editorial).