Per què la complicitat de les dones?

Els problemes de la família Pujol amb la justícia, des de que van caure en desgràcia, són incessants. La setmana passada li va tocar sortir a la palestra a l’Oriol Pujol, aquell jove valor de Convergència que si no hagués sigut pel cas de les ITV, hagués succeït en el poder ben aviat al propi Artur Mas, entronitzant en el nostre país una autèntica dinastia familiar. De poc hi va anar.

Però la qüestió és que ara està negociant amb la Fiscalia Anticorrupció per tal d’arribar a un acord per no celebrar el judici. La base d’aquest acord, pel que diu la premsa, consistiria en que s’avindria a acceptar una pena una mica superior als dos anys, pels delictes que se li imputen de suborn, tràfic d’influències i falsedat, atès que la investigació dona per provat que va aprofitar la seva influència política per afavorir a empresaris del seu entorn personal, naturalment a canvi de sucoses comissions il·legals.

Fins aquí, tot normal: estem acostumats tant a aquesta mena de pràctiques corruptes per part d’alguns polítics, com a aquest tipus de “pactes” entre acusats i Fiscalia per rebaixar penes i no celebrar judicis.

Ara bé, el que em fa gràcia d’aquest afer és com una vegada més aquests presumptes corruptes fan servir a les seves dones en les seves operacions il·lícites, utilitzant-les com a peces instrumentals per fer pagaments o cobraments indeguts, o fent-les intervenir per cobrir o encobrir les actuacions irregulars dels seus marits. La veritat és que sembla mentida que això passi encara al segle XXI i en persones suposadament preparades i en tot cas molt ben assessorades. Casos d’aquest tipus de matrimonis atrapats en aquesta desagradable xarxa, els veiem constantment avui en dia. Però, ¿com és possible que els uns els hi proposin i les altres ho acceptin? La resposta a la segona pregunta per mi és més difícil d’esbrinar que la primera.  

El cert és que Anna Vidal, la dona d’Oriol Pujol, va cobrar fins a 700.000 €, facturant serveis inexistents als beneficiaris del tràfic d’influències de “l’hereu”, que en realitat encobrien comissions que es pagaven com a contraprestació d’aquells favors. I com és natural ara Oriol Pujol remou cel i terra per tal d’obtenir la seva exculpació o la imposició d’una pena que no la faci entrar a la presó. Tot plegat lamentable, però exemplificador. Pel que he vist i llegit, només els “amateurs” cometen aquests errors. Els gàngsters de debò mai involucren les seves dones en els seus negocis bruts.