El caso Fritz Bauer

Alemanya és avui una potència mundial que viu un dels moments de més auge en la seva història. Per aquest motiu resulta força interessant l'exercici que es fa en la pel·lícula El caso Fritz Bauer de mirar enrere cap un dels seus moments més difícils.

No em refereixo directament als terribles moments de les matances nazis o de la segona guerra mundial, sinó a uns pocs anys després de finalitzada la guerra, quan una Alemanya encapçalada per Konrad Adenauer es troba en plena recuperació econòmica. Recuperació econòmica, sí, però amb els ulls closos cap el passat recent com si res hagués passat, sense metabolitzar ni treure cap lliçó dels terribles esdeveniments que es van deixar enrere.

Com si els judicis de Nuremberg haguessin tancat del tot la història, la societat alemanya tornava a intentar fer vida normal, amb molts dels antics responsables de la barbàrie nazi ocupant llocs importants en la nova societat.

Fritz Bauer, fiscal general del nou estat, no creu que aquesta situació sigui adequada, i posa tota la seva determinació en que es processin importants criminals nazis, però Bauer sembla trobar-se quasi sol en aquest objectiu, davant una societat alemanya que sembla haver establert un pacte de silenci respecte a aquest tema.

La pel·lícula inclou una trama secundària lligada a l'homosexualitat del personatge central i un dels seus ajudants, i als problemes que això comporta en una societat poc tolerant, però crec que, encara que potser contribueix a fer més intrigant la història, distreu una mica del tema central, que ja en sí mateix dóna molt de sí.

Ens trobem davant un thriller polític d'alta intensitat, més precís i humà que explosiu; amb una ambientació acurada i bones interpretacions, que sosté l'interès fins al final. El guió es basa en la seva part nuclear en fets totalment verídics: Gràcies a la determinació del fiscal Bauer va ser possible la realització del judici d'Auschwitz, i la societat alemanya, especialment les generacions més joves, van poder començar a mirar enrere i intentar entendre el que no té cap explicació.

Pel·lícula sòbria i ben feta, que mostra la necessitat d'encarar la història propera i la lluita de la fortalesa i la determinació contra la inèrcia i la inacció. Potser en l'Alemanya d'Adenauer alguns grans mals s'havien superat i deixat enrere,  però aquesta eterna lluita seguia vigent. Per aquesta raó, val la pena veure la pel·lícula i reflexionar sobre els dilemes que ens planteja, que segueixen essent totalment rellevants a casa nostra.