La mundana de Sants

Els meus comentaris sobre restaurants, sempre han estat positius, atès que es tracta de recomanacions que m’agrada fer-vos. En aquesta ocasió he tingut algun dubte, ara us explico el perquè. Sembla ser que la Mundana va néixer com una vermuteria, un vermut, una tapeta de llauna, taules petites, espai reduït, barra... Però ara s’ha convertit en una taberna gastronòmica de racions per compartir. Tant un aspecte com l’altre són importants, perquè formen part de la incomoditat o del cert maltracte al que els clients ens veiem sotmesos,  bé perquè no hi caben els plats que van portant i sembla que t’apressin per acabar,  bé perquè si intentes compartir uns primers i fer la resta com a segons, un per cadascú, et serveixen igualment un plat cada deu minuts, per la qual cosa quan porten el primer plat, la resta de comensals s’ho miren, fins que la darrera persona menja quan els altres ja fa estona que han acabat.

Dit això, em trec al barret davant cadascun dels platillos que serveixen, tots espectaculars, dignes d’un restaurant dels de cuina d’autor, no d’una vermuteria reciclada. Com que jo vaig ser la persona a qui van portar primer el seu plat, després vaig anar tastant tota la resta, per entretenir-me, i certament, tots tenien un altíssim nivell: el tàrtar de tonyina, melós, amb una salseta oriental que en realçava el gust, l’escalopa de foie, al punt just de cocció, acompanyat d’una crema de blat de moro que hi maridava perfectament, la papada cuita a baixa temperatura amb salsa teriyaki es desfeia a la boca... fins i tot les croquetes de rostit amb un arrebossat cruixent i les patates braves servides en forma de lingot rematat amb puntets de maionesa d’estragó i all i oli fumat amb tinta de calamar, mereixen menció especial. Finalment, les postres estan igualment molt aconseguides, vaig provar el babá del Raiguer, que era com prendre’t alhora la copeta de final del dinar. Els artífexs d’aquest bé de Déu són n’Alain Guiard que dóna el toc afrancesat a alguns plats (ha treballat de segon amb xefs de volada a l’Àbac i al Mandarin i es nota) i en Marc Martín. Ambdós van obrir al mateix barri una hamburgueseria que, pel que sembla, se’ls hi va fer petita vistes les extraordinàries dots culinàries que demostren aquí.

Per acabar destacaré la vaixella –d’aires japonesos- com a punt positiu a afegir, i els vins com a punt negatiu perquè tenen una oferta amb una baixa relació qualitat-preu: el montsant que varem provar era acceptable, però el verdejo no valia els 19 euros que en feien pagar, ni la temperatura era l’adequada. En definitiva, us convido a anar-hi mentalitzats dels inconvenients per poder gaudir al màxim de la seva alta cuina.

La Mundana de Sants

Carrer del Vallespir, 93, 08014 Barcelona

Telèfon:934 08 80 23

https://www.facebook.com/lamundanabcn/