No és aquest el primer cop que escric en aquest blog sobre Juan Gabriel Vásquez, un destacadíssim
novel·lista colombià que va residir molts anys a Barcelona. "Los
informantes", "Las reputaciones" i, sobretot, "El ruido de
las cosas al caer" m'han semblat llibres de gran nivell. Tots ells tenen
com a rerefons la història de la Colòmbia moderna i especialment la violència
que l'ha travessat. Ara, a "LA FORMA DE LAS RUINAS" (com tots els altres a Alfaguara), Vásquez fa un
pas més implicant-se personalment en la investigació dels magnicidis de dos
líders liberals: el del general Uribe al 1914 i el de d'advocat Gaitán al 1948.
Ho fa adoptant l'estil que Javier Cercas ha conreuat als seus llibres, amb una
volguda barreja de realitat i ficció i un marge de llibertat pel lector, tot
plegat sota un prisma ètic coronat pel respecte als nostres antecessors, actors
d'un passat que no mor mai, i la preocupació responsable pel futur dels nostres fills. És ben interessant la seva reflexió, molt
oberta, sobre les interpretacions de fets històrics en clau conspirativa.
També és colombià Pablo Montoya,
de qui recomano "TRÍPTICO DE LA INFAMIA" (Random House). El llibre ens ofereix els retrats de tres
personatges històrics europeus del segle XVI: el cartògraf i pintor Jacques Le
Moyne, el pintor François Dubois i el gravador Théodore Bry. Tots tres
protestants i francòfons. Cadascú d'ells
va viure fets carregats de violència i sectarisme, com ara la
colonització d'Amèrica i les guerres i
matances en nom de la religió. Des del meu reconeixement d'ignorància respecte
de fets tan importants com la Nit de Sant Bartomeu o l'abast de les denúncies
de Frai Bartolomé de las Casas, celebro que des d'un mateix volum ens arribin
informacions i missatges que uneixen fragments de la història de dos
continents.
Per acabar aquest post de sabor llatinoamericà, em referiré al veneçolà Rodrigo Blanco Calderón, qui ens radiografia a "THE NIGHT" (Alfaguara) fragments de la vida del seu país a partir de fets dramàtics de la crònica negra i enmig d'un ambient de crisi en el que persones ben diverses busquen la seva pròpia llum. M'ha semblat un projecte molt ambiciós però desigual, por arrodonit, la qual cosa no m'impedeix proposar la seva lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada