Inquietuds de setembre

Un dels riscos de dedicar posts a repassar l’hemeroteca d’un any enrere és que tard o d’hora t’acabarà tocant regirar les portades de setembre. Oh, sí, el setembre. Gairebé ho podríem dir de memòria: nou curs escolar, depressió post vacacional, dades d’ocupació esperançadores, Catalunya aixeca el teló i sant tornem-hi.

Per sort, jo i la meva depressió post vocacional estem fets a prova de titulars estacionals. No ens reca, doncs, tirar-nos de cap a un altre dels temes recurrents d’aquestes dates, i quan dic dates sabeu que em refereixo a l’11 de setembre. Oh, sí.

Ha costat, però ja som al cap del carrer! O és que potser pensàveu que en un bloc de tan nostrada propietat es podia obviar la cobertura informativa de la Diada Nacional? No, no ho pensàveu... No negaré que la temptació de prescindir del tema era gran, i en honor a la veritat diré que tampoc ens hi esplaiarem. Però mireu aquesta portada: 

Si us fixeu en l’esguard de l’Homo Naledi, que ‘El País’ va considerar oportú publicar en portada aquell dia, no sembla gaire content amb el fet que la campanya de les catalanes arranqui “con ligera ventaja secesionista”. Ara, que, això seria atribuir una intencionalitat (molt animal) als portadistes del diari. Potser allò que realment inquieta aquest aprenent d’Homo Erectus sigui la perspectiva d’un altre curs polític marcat pel procés català, que se li està fent etern. Però qui ho sap, fet i fet, té tota la pinta de ser un baula perduda.

I ara, si realment voleu recordar què deien les portades de l’11 de setembre de 2015 i de l’endemà (sempre més sucoses) les trobareu totes en aquest enllaç. Val a dir que, malgrat les disquisicions i la fatiga del nostre homínid, la Diada de l’any passat va estar marcada per l’inici de la campanya per les eleccions al Parlament de Catalunya, la qual cosa va donar una projecció política i mediàtica afegida la celebració.