dijous, 15 de setembre de 2016

Morir d’èxit: La sobreexplotació turística i les taxes

És evident que Barcelona, i Catalunya en general, pateixen una clara sobreexplotació turística que afecta sèriament al seu patrimoni, als seus ciutadans i als mateixos turistes. Pensem que Barcelona acull cada any uns 15 milions de pernoctacions als que s’afegeixen una xifra del mateix ordre de visitants diàris sense pernoctació.

Aquest enorme flux turístic beneficia evidentment als principals operadors turístics, hotels i restaurants, que gaudeixen d’unes taxes d’ocupació altíssimes i que malgrat això ofereixen, en general, una ocupació molt precària i molt mal retribuïda. D’altra banda està produint, a través de la proliferació d’apartaments turístics (se n’han censat 16.000 - dels quals un 40% il·legals), un considerable efecte en els preus dels lloguers dels habitatges en perjudici dels residents habituals, sobretot els joves.

Una de les formes per controlar l’esmentada sobreexplotació i recaptar fons per cobrir les despeses de tot ordre que ocasiona el turisme, i que acabem pagant els ciutadans que res hi tenim a veure, és l’anomenada taxa turística. Aquesta pretén que el turista col·labori directament al cost de l’ús dels recursos de tot ordre dels que està gaudint: patrimoni artístic, infraestructures, serveis de neteja i manteniment, etc, etc

Davant d’aquesta taxa els sector turístic posa el crit al cel dient que redueix el nombre de visitants i perjudica els seu negoci i els seus marges. Certament, a part de cobrir els costos ja esmentats l’objectiu d’una taxa turística és també el regular la demanda d’uns recursos escassos, posant-els-hi un preu i reduint el seu excés i la sobreexplotació que pot provocar. Perquè el nostre patrimoni no és propietat dels agents turístics sinó de total població i perquè el seu us no pot ser il·limitat.
Defenso una forta pujada de l’actual taxa que es cobra a Barcelona, que tant han criticat els lobbies hotelers: 2,25 € per nit i dia en hotels de 5 estrelles, 1,1 € en els de 4  i 0,65 € a la resta. Uns imports que em semblen francament ridículs. Un senyor que està 3 nits en un hotel de 5 estrelles pagaria un import de 6,75 € davant d’una factura de entre 600 i 900 €. Insuportable, oi? Pensem que Florència, Milan o Venècia, per exemple, tenen una taxa de 1€ per nit i  nombre d’estrelles de l’establiment; és a dir el doble de les nostres. D’altra banda, es pot estudiar també una taxa que s’apliqui no les pernoctacions sinó a les tarifes de les entrades en llocs de visita emblemàtics i massius als que acudeixen els visitants de dia de la ciutat.

Penso que l’elasticitat de la demanda turística, és a dir els ses impacte negatiu, respecte d’aquestes taxes és molt baixa i que la Generalitat i els ajuntaments turístics haurien, sense cap mena de dubte, d’apujar el seu import sense fer cas de les queixes i lamentacions, totalment insolidàries del sector. Els efectes serien beneficiosos per la Hisenda pública i per la defensa i protecció del nostre patrimoni.

1 comentari:

joana ha dit...

Per no viure a Barcelona (en tren 20 minuts). Varem pagar 6 euros de suplement en la visita guiada a la Casa de les Punxes. Una enredada. Pensionista i 20 euros !!Això sí, cap cua !