Edith Piaf

Es coneix popularment com La chanson el moviment musical en que un conjunt de cantautors francesos, entre els quals destaquen noms com els de Charles Trenet, Edith Piaf, Jacques Brel, Georges Brassens o Georges Moustaki, varen irrompre amb força i estil propi en el panorama musical europeu a mitjans del segle passat.

La Chanson francesa va tenir un forta influència  en el naixement del moviment de la Nova Cançó catalana impulsat per  Miquel Porter, Josep M. Espinàs i Lluís Serrahima que, a començaments dels anys seixanta, varen traduir i interpretar cançons franceses.

Sempre he sigut un fan de la chanson sobretot de Brassens i Brel. Per això he pensat que aquesta temporada podríem escoltar, de tant tant, alguns dels seus títols més representatius.

No és fàcil trobar gaires vídeos dels cantants perquè en aquells anys els enregistraments no eren tan freqüents i per això ens haurem de conformar amb qualitats no massa bones. Però allò que resulta important és escoltar una altra vegada aquells chansonniers mítics interpretant alguns de les seves cançons més representatives.

Avui comencem per "La Môme"

Édith Piaf, (1915- 1963), va ser una veritable icona cultural i gran part de la vida està envoltada de misteri. El seu pare, Louis, era contorsionista i la seva mare, Anita, era d'origen italoalgerià. Édith va ser educada per les seves àvies en un bordell. Va debutar el 1935 cantant al carrer cançons populars. El 1936, enregistra el seu primer disc Les Mômes de la cloche. El març de 1937 debutà en el gran music-hall .El 1940, Jean Cocteau va escriure per a ella Le Bel Indifférent.

Després de la Segona Guerra mundial ella va escriure La Vie en rose, la seva cançó més cèlebre. Després dels anys cinquanta la seva fama va esdevenir mundial. El 1951, Charles Aznavour es va convertir en el seu home de confiança i secretari.

Édith Piaf va tenir moltes relacions sentimentals, entre les quals cal destacar la que va tenir amb Yves Montand, Marlon Brando, Georges Moustaki i Marcel Cerdan.