“El món d’ahir: memòries d’un europeu” de Stefan Zweig

Per recomanació de la bona amiga Carme A. acabo de llegir un llibre extraordinari que, a la meva vegada, vull recomanar expressament als lectors del Blog, encara que alguns potser ja el coneguin.

Es tracta de “El món d’ahir: memòries d’un europeu” de l’escriptor austríac Stefan Zweig, autor de novel·les clàssiques com “Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona” o “Carta a una desconeguda”. Cal assenyalar que la traducció de Joan Fontcuberta a l’edició de Quaderns Crema és especialment encertada.

En aquest llibre de memòries Zweig repassa la seva vida centrant-la en les seves experiències al voltant de la societat europea de la primera meitat del segle XX. Al llarg de les seves pàgines desfilen els esdeveniments, les ciutats i els intel·lectuals més rellevants de la seva època, que l’autor va conèixer en profunditat. És un llibre llarg, aviso, de més de cinc-centes pàgines, però que es fa curt i que el lector desitjaria que no s’acabés; em sembla que aquest és probablement un dels millors elogis que jo puc fer d’un llibre. La prosa de Zweig és lluminosa, amb un extraordinària facilitat per descriure ambients i caràcters. Va conèixer personalment, i amb molts d’ells mantenir relacions d’amistat, els grans intel·lectuals i polítics del seu temps: així ens parla de Gorki, Rilke, Rodin, Strauss, Toscanini, Freud, Rolland, Lenin, o Mussolini, entre molts d’altres. Ho fa sempre amb una gran respecte i admiració, pròpies d’un caràcter modest i empàtic.

El tema central del llibre és, com he dit,  la societat europea, els seus conflictes i  la seva incapacitat per viure en pau, que la va portar a les dues grans guerres del segle XX, conflictes bèl·lics i postbèl·lics que ell va viure directament, encara que no com a combatent, i que descriu magistralment. Personalment, va passar de ser un dels escriptors més llegits del món a patir, com a jueu, la persecució nazi que el va portar de la seva Àustria natal a l’exili, a Anglaterra primer i a Brasil finalment, on es va suïcidar el 1942, juntament amb la seva dona, desesperats pels esdeveniments que assolaven Europa i el seu poble.  Són remarcables les seves reflexions de caire psico-sociològic sobre la cultura i la identitat europees i resulta especialment interessant l’anàlisi de els actituds de la població i els diferents grups socials davant de situacions crítiques, amenaces i conflictes on la majoria de la població desitja el conflicte, tothom confia en  que es pugui evitar i ningú pot fer res per impedir-lo. Una història que malauradament es repeteix una vegada darrera l’altre en la història de la humanitat.

Definitivament, un llibre imprescindible que aporta llum a la història i  també ensenyaments per a la interpretació del futur.