Dos joves i una joveníssima

Acantilado ha publicat per segon cop obres del nord-americà d'origen nigerià Teju Cole i del català Pablo Martín Sánchez, tots dos nascuts a mitjans dels 70. Cole va obtenir un gran èxit amb "Ciudad abierta" i ara es recupera un petit llibre anterior, "Cada día es del ladrón",  on un metge visita Lagos després de quinze anys d'absència i comprova l'augment extraordinari de la corrupció i la picaresca a Nigèria. Tornem a gaudir d'un gran narrador que és abans que res un excel·lent observador de la realitat que contempla amb curiositat. Les seves fotografies, insertades en el text, ajuden a endinsar-nos en la seva mirada.

Pel que fa a Pablo Martín Sánchez, recordem en aquest blog han aparegut dos cops les resenyes  entusiastes de "El anarquista que se llamaba como yo".  Ara l'autor pren com a referència a “Tuyo es el mañana”  el dia en que va nèixer, al bell mig de la convulsa transició política espanyola i a la ciutat de Barcelona. Les perspectives són les dels seus set personatges principals, dos d'ells ben especials: un gos de carreres i la dona immortalitzada a un retrat penjat a un saló. Els altres són un professor universitari, una alumna seva -tots dos implicats políticament-, un home ric -fill de la dona del quadre-, una nena i el nen que neix aquell dia. El llibre és molt menys ambiciós que l'anterior, però s'agraeix aquest acostament a la memòria d'aquells temps oferida per qui no en pot tenir un record directe.

El plat fort d'aquest mes és sens dubte "La chicas"/"Les noies", publicat per  Anagrama en les dues llengües, un relat inspirat en el grup que Charles Manson va liderar a finals dels 60 i que va fer-se tristament famòs per les matances que va perpetrar,  amb l'actriu Sharon Tate com a víctima més recordada. La història està explicada des de la perspectiva d'una noia de catorze anys que es va relacionar amb el col·lectiu i que encara avui es pregunta si podia haver estat finalment una de les assassines. Però el que més interessa és l'explicació de la vida,  plena d'anhels i frustracions,  d'una adolescent que desitjava estimar i ser estimada. El nivell literari, tant en la confecció i el desenvolupament de la trama com en la penetració psicològica, m'ha semblat altíssim. I el més sorprenent és que la seva autora, Emma Cline, va néixer al 1989 i va lliurar aquest primer llibre seu amb només vint-i-quatre anys. La sorpresa del món editorial i dels crítics ha estat immensa. I jo la comparteixo.