Frantz

Aquesta pel·lícula del director francès François Ozon, és un remake de The Broken Lullaby, que Ernst Lubitsch va dirigir l'any 1932.La pel·lícula explica la història d'un soldat francès que viatja a un poble alemany pocs dies després de l'armistici que va posar fi a la primera guerra mundial. Allà deixa flors sobre la tomba d'un soldat alemany i coincideix amb la seva promesa, qui, com tota la família, està consternada per la seva mort.

Rodada en blanc i negre, tot i que amb algunes escenes en color que volen remarcar  situacions especials a l'espectador, Frantz ens vol posar en contacte amb el fet de la violència,  la guerra i les seves seqüeles, cosa possiblement interessant en un moment en què els medis de comunicació, especialment els telenotícies,  ens la visualitzen diàriament sense donar-nos temps a pair-ne les conseqüències.

Agermanats en l'alegria del final de la guerra i la tristesa pel record dels que hi han caigut, però sense deixar enrere les pulsions que hi van portar, els antics contendents - francesos i alemanys, guanyadors i perdedors -  no poden deixar de veure - malgrat la pau recentment signada - un enemic en l'altre bàndol. Tot és encara massa recent. El dolor lluita contra la reflexió que convida a encetar noves visions i nous horitzons.

La història central entre dues persones joves - molt bona la interpretació de Paula Beer, reconeguda amb un premi a Venècia - serveix de marc per passejar-nos per un espai devastat i un temps d'emocions difícils en el que el cinema - una vegada més - llença una invitació a la vida i la pau.

Pel·lícula bonica, emotiva i ben feta. Recrea amb saviesa i sensibilitat  uns temps ja passats en els que els confessors actuaven de psicoanalistes i consellers i els homes es trobaven a la barra del  bar o compartint seient en taules rodones.  En Frantz teniu una bona oportunitat de retrobar-vos amb el cinema si és que amb motiu de les festes nadalenques hi heu desconnectat.