M’imagino que
després d’una campanya de promoció intensíssima, esteu tots al corrent de
l’estrena de la peli d’Agustí Villaronga “Incerta glòria”. També m’imagino que
sou menys els qui heu llegit la novel·la homònima de Joan Sales en la que està
basat el film, de manera que pot ser que aquestes línies, que relacionen peli i
llibre, us interessin menys, però no me n’he pogut estar.
Diu Villaronga
que eren conscients que portar un text com aquest a la pantalla "era un repte i que el 80% quedaria als llimbs". Efectivament, en “Incerta glòria”
té més importància la reflexió que l’acció i la reflexió no és gaire cinematogràfica. A més, és un text que no
presenta la trama de manera lineal sinó que ens remet a una sèrie d’episodis
durant la guerra civil i la post-guerra des de les visions de diferents
personatges i des de diferents moments del temps. També utilitza diferents veus, entre elles les epistolars. La pel·lícula opta per
prescindir d’aquesta complexitat narrativa, cosa que puc entendre, però també
s’atreveix a resoldre alguns dels misteris que la novel·la deixa per aclarir o,
fins i tot, alterar alguns dels episodis clau. Això permet obtenir una peli més rodona, potser, que s’obre i es
tanca i on els conflictes són clars i es resolen. Però al meu entendre perverteix
totalment el sentit de l’obra de Sales, no només el 80% que es perd, sinó sobretot pel que s'hi afegeix de collita pròpia.
Fa uns anys, Àlex Rigola va fer un
muntatge de la mateixa novel·la al Teatre Lliure. No vaig tenir l’ocasió de
veure’l, però sembla que el seu plantejament va ser completament oposat al de
Villaronga: “Incerta glòria demana un cert esperit d’aventura com a espectador (...) Si el teatre normalment és lineal i té format aristotèlic, la novel·la de Sales i també aquesta adaptació tenen diverses dimensions. És com un puzle amb moltes peces, un puzle que has de muntar per capes perquè no és pla ni es desplega sobre una única superfície, sinó que té volum".
En qualsevol cas, nove·la al marge, la peli val la pena, sobretot per aquells que encara teniu pendent descobrir
l’Oriol Pla: és un luxe veure la seva creació del Juli Soleràs, que segueix sent
un grandíssim personatge, malgrat la tergiversació de la història. I també
perquè, com la novel·la de Sales, és una peli de la guerra civil no bèl·lica,
sense combat, dedicada als efectes de la guerra sobre les vides dels personatges.
1 comentari:
"Incerta Glòria" és sens dubte un gran llibre de la literatura catalana. Jo el vaig llegir, no fa massa, segurament perquè devia veure que volien fer la pel·lícula i no em volia perdre el plaer de llegir-lo, sense desviacions cinematogràfiques.
Com molt bé dius, han hagut de fer un guió d'aventura, i no hi ha cabut tota la reflexió que si fa. Com que crec que el film no esguerra el llibre, recomano a tots els lectors que no ho hagin fet, que el llegeixin. Paga la pena, és una altra manera de veure la guerra.
Publica un comentari a l'entrada