Les coses que no entenc estan dedicades avui a l'inici del judici del cas Palau
. Que ens escandalitzem tant ara del
fet que els partits hagin cobrat comissions per finançar les seves escandalosos
despeses electorals quan sabíem i sabem perfectament que aquestes no es poden
cobrir de cap manera amb els ingressos oficials i les donacions legals.
. Que després de vuit anys d’instrucció la investigació
i la fiscalia no hagin sigut capaços d’obtenir proves materials concloents i hagin de
basar fonamentalment les seves acusacions sobre CDC en les declaracions dels
principals responsables del robatori.
. Que es puguin utilitzar com a proves
inculpatòries les declaracions d’uns encausats que, pel fet de ser-ho, tenen el dret a no dir la veritat i per tant no mereixen cap credibilitat.
. Que el fiscal i les acusacions
acceptin que les defenses retirin els testimonis d’alts càrrecs que inicialment havien citat a declarar per tal que no els puguin preguntar sobre el seu
coneixement o eventual participació en els pagaments a CDC.
. Que la fiscalia demani 23 anys de presó
per una acusada i després sembli disposada a rebaixar sensiblement la pena, fins
a l’extrem d’evitar la presó, a canvi d’una vulgar delació. Sembla admetre la
fórmula màgica: delicte - denuncia - absolució.
. Que Mas s’entesti a defensar a capa
i espasa la innocència de CDC i segueixi negant la percepció de comissions a través
del Palau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada