La Cançó de l’Enfadós del Referèndum

Malgrat que el tema del referèndum representi avui dia la versió més depurada de la Cançó de l’Enfadós (aquella melodia que de tan i tan repetida acabava per irritar a tothom que l’escoltava), no he resistit, amb aquest post, fer una petita aportació al conjunt instrumental dels esforçats músics de totes bandes que des de fa anys malden per posar-li un punt i final.

I és que més enllà dels que creuen que tots els referèndums són legals perquè son democràtics, i dels que creuen que només són democràtics els referèndums que són legals (conseqüència, en ambdós casos, de posicionaments ideològics previs), entenc que seria enriquidor que poguéssim nodrir-nos del punt de vista jurídic per acabar de formar la nostra opinió al respecte.

En aquest sentit, aplaudeixo les dues plataformes de juristes que han sorgit recentment amb la voluntat de il·luminar a la ciutadania en aquesta sensible matèria, una d’elles denominada “Juristes pel Referèndum”, i l’altre “Portes obertes del Catalanisme”. Malauradament, i pel que he constatat, les tesis d’ambdues plataformes no són coincidents, sinó dispars, i per tant no queden aclarides algunes preguntes bàsiques que alguns catalans es formulen, com per exemple:

¿És constitucional un referèndum no vinculant però acordat amb l’Estat? ¿És democràtic un referèndum unilateral vinculant? ¿És legal un referèndum consultiu no vinculant? ¿És legítim, però no constitucional, un referèndum acordat? ¿És democràtic i constitucional un referèndum unilateral consultiu? ¿És il·legal, però legítim, un referèndum no acordat i no vinculant? ¿És vinculant un referèndum democràtic però inconstitucional? ¿És acordat un referèndum unilateral no legal? ¿És referèndum una consulta legítima vinculant i no acordada?

Mentre que no es responguin satisfactòriament aquestes preguntes -i algunes d’altres que em reservo pel proper post- sospito que tindrem aquesta Cançó de l’Enfadós per un temps indeterminat.