
Als qui havíem vist
aquell mític muntatge ens costa trobar ara l'esperit màgic que ens va embargar
llavors i que es respirava des de la primera fins a la darrera escena d'aquesta
història tràgica. També ens sembla difícil, d’entrada, sentir una veu que no sigui
la de Clara Segura pel personatge de la Nawal. Llavors l’actriu donava veu a
aquest personatge en les diferents etapes de la seva vida, a la vegada que al
de la seva filla (repte titànic!); en canvi, ara són dues altres grans actrius
les que donen veu a la Nawal: la Laia Marull de jove i la Núria Espert de
gran. Si bé la potència de Segura i la idea brillant de fer-li encarnar
els dos personatges (mirall del que passava, per la banda masculina, amb el seu
pare i germà, a mans de Julio Manrique) es troben a faltar, la màgia de sentir
l'Espert declamar les 3 cartes que guien tota l'obra és emocionant.
L'integritat de la Nawal, la seva fortalesa, ens arriben i commouen totalment.
La potència de Mouawad és manifesta així, de manera diferent, en cadascun dels
muntatges.
1 comentari:
Tinc un amic que només ha vist aquesta versió i ha quedat marevellat i colpit per l'obra, diu: "una plasticitat tremenda, un text intel.ligent i demolidor, que abasta tants temes! tres hores de pur teatre". Dues altres amigues em diuen que és una adaptació extraordinària, o sigui que jo que no pensava anar a veure-la, havent vist la pel.licula i l'obra de la Perla 24, potser hauré de canviar d'idea.
Publica un comentari a l'entrada