dimecres, 6 de desembre de 2017

Dues breus reflexions per a desprès de la unilateralitat


Sembla que la via de la unilateralitat ha perdut força a Catalunya. Sovintegen les opinions que defensen que no te sortida. És potser prematur dir que la unilateralitat ha sigut abandonada, però no és inútil començar a reflexionar sobre la situació en la negociació bilateral.

Voldria fer dues consideracions. La primera és que la bilateralitat exigeix per tenir algun resultat positiu que l’altra part tingui alguna cosa a guanyar, altrament es absurd pensar que cedirà en res. Catalunya va obtenir l’autonomia a la Segona República perquè en el pacte de San Sebastian els republicans espanyols volien l’ajut des catalans per enderrocar la monarquia. En la transició democràtica de la fi dels 70, Suárez restableix la Generalitat  amb el retorn del President Tarradellas per evitar una majoria socialista-comunista a Catalunya.  En el futur qualsevol millora de l’autogovern català necessitarà com sempre d’un soci espanyol que en tregui algun avantatge. Serà l’aliança amb esquerres que vulguin treure del poder a la dreta espanyola  o a l’inrevés, dretes que vulguin impedir que les esquerres arribin al poder.

El camí és complicat i estret però existeix. Tanmateix hi ha una segona consideració a fer. S’ha de tenir clar a on porta el camí. No totes les tècniques democràtiques i descentralitzadores són útils per a Catalunya. El federalisme ha tingut èxits innegables a importants països, però només el federalisme asimètric té interès per al poble català.  Una solució “per a tots” no serà mai una bona solució pel problema català. Les fórmules en que Catalunya sigui un dels diversos ens subestatals espanyols són pitjors que les formules centralistes. Es mes fàcil entendre’s amb el govern central que amb més d’una dotzena de territoris units per l’anticatalanisme. La quota basca - sense entrar a considerar ara la seva justícia - mai seria aprovada en un òrgan amb representants dels territoris. La unilateralitat és en el moment present impossible, la mulltilateralitat porta al desastre.

Després de la unilateralitat, queda la bilateralitat, pactant amb les majories espanyoles en el joc dreta-esquerra i intentant una regulació específica per a Catalunya. 

Joaquim Ferret