En Lluís, que va exercir durant anys la professió de linotipista
i editor, va dedicar la seva vida a la música. Durant més de quaranta anys - del
1951 al 1993 - va ser director de l’Orfeó Lleidatà i el gran impulsor del cant
coral a les comarques lleidatanes i creador dels Cursos Internacionals de
Música a la Caparrella i tota mena d’iniciatives musicals. Ferm catalanista va
ser parlamentari per Convergència i Unió del 1980 al 1984 i aquest darrer any
va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Aquest mateix dissabte l'hem acomiadat en una emotiva cerimònia a la seva parròquia de Santa Tereseta acompanyat per una munió d’amics i pels cants de l’Orfeó i altres cantaires que li han volgut dir adéu.
Avui li vull dedicar aquest espiritual negre que ell va fer traduir
al català i dirigí i enregistrà amb l’Orfeó lleidatà en un CD que em va regalar
ja fa molts anys.
Entrades
2 comentaris:
Al seu funeral es va dir que la Bellesa era el seu motor i la porta a la zona espiritual de l’ésser humà.
Vaig tenir el privilegi d’aprendre a estimar la música al seu costat des de ben petit.
I a estimar-la des de moltes mirades: des de les primeres flors dels ametllers als ritmes que marcaven els moviments mecànics de la linotipia o el plor d’un nadó o, sobretot, la senzillesa vital que viu en el cant gregorià i tants altres cants monòdics especialment els nascuts del poble.
Descansa en pau.
Viu en nosaltres.
Moltes gràcies Jordi. Bonica reflexió. Ara cal continuar el seu mestratge.
Montserrat Virgili
Publica un comentari a l'entrada