En aquests temps convulsos en els
que predominen, per desgràcia, les mentides, les insinuacions, les notícies
falses, les mitges veritats, la propaganda política més barroera, les
desqualificacions personals més feridores, i, en general, la manca de rigor més
absolut, crec que és necessari trobar refugi intel·lectual en el criteri dels
experts. I dels experts juristes, quan es tracta d’aportar llum a la complexa
realitat jurídica de tants i tants afers al que ens aboca la persistent
judicialització de la política.
En el camp del Dret
Constitucional, aconsellaria escoltar sempre els arguments de dos catedràtics
de la matèria, el Dr. Xavier Arbós, de la UB, i la Dra. Mercè Barceló, de la
UAB, que, des de les seves respectives posicions - perquè la interpretació del
Dret no és unívoca mai -, intenten explicar les claus legals del controvertit context
polític en el que es desenvolupa el denominat “procés”.
Dec, en concret, a la Dra.
Barceló, en unes recents declaracions públiques, el coneixement del concepte “Dret Penal de l’enemic”, l’aplicació del
qual va atribuir al poder judicial espanyol, en particular, a les instàncies i
jutges que estan instruint la causa penal contra els “Jordis”, i els membres
del Govern i la Mesa del Parlament, pels suposats delictes de malversació,
sedició i rebel·lió, quan és manifest que no va concórrer força o violència en
les seves actuacions polítiques
.
La idea del “Dret Penal de l’enemic” es fonamenta en una aplicació maximalista i
extrema de la llei penal per tal d’imposar -o tractar d’imposar- penes
desproporcionades per delictes inexistents, a aquelles persones que, de manera
difosa - o no -, se les considera social o políticament perilloses o
irredemptes, o mereixedores d’un càstig exemplar, ja sigui preventiu o
definitiu. Per la Dra. Barceló, el manteniment de la presó provisional als “Jordis”,
i a Junqueras i Forn, obeiria clarament a aquesta dinàmica punitiva de
perseguir els enemics polítics. D’acord amb aquesta teoria, doncs, els
empresonats ho serien més pel que són, que pel que han fet, constituint com una
mena “d’ostatges” en mans d’un poder hegemònic, el càstig als quals hauria de
servir per eradicar conductes o pretensions semblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada