dimecres, 10 de gener de 2018

Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya

És bo que un país honori la memòria dels homes i dones que l'han fet gran. És el que el Museu d'Història de Catalunya ha fet amb Josep Puig i Cadafalch, en l'ocasió del 150 aniversari del seu naixement.
Puig i Cadafalch va ser un home polifacètic. D'una banda, va ser un arquitecte i urbanista reconegut. De l'altra un polític compromès amb el seu país. Igualment va ser un expert en restauració artística de monuments, especialment romànics, i en història de l'art.

Com arquitecte, moltes de les seves obres (Casa Ametller, Casa de les Punxes, ...) són avui visitades de forma concorreguda pels amants de l'arquitectura i pels turistes, i han deixat petjada tant a casa nostra com en la història del modernisme.

Com urbanista, una de les seves actuacions va ser la promoció i preparació de l'Exposició Universal de 1929, que va incidir en la remodelació de la zona de Montjuïc. Una de les seves realitzacions, les quatre columnes, van ser enderrocades l'any 1928, abans de l'Exposició, pel dictador Primo de Rivera, que volia esborrar tot signe de catalanisme. L'any 2010 han estat restituïdes.

Com a polític, va ser la mà dreta d'Enric Prat de la Riba, amb qui va col·laborar en la creació de la Mancomunitat de Catalunya, que entre 1914 i 1925 va constituir la institució d'autogovern de Catalunya, precursora de la futura Generalitat restaurada, que va desenvolupar infraestructures, crear biblioteques,  escoles i moltes de les institucions que vertebrarien el país (Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, ...). L'any 1917, en morir Prat de la Riba, Puig i Cadafalch va passar a ser president de la Mancomunitat, compromís que va assumir amb vocació i intensitat fins el 1924, quan Primo de Rivera va destituir el govern de la Mancomunitat, que va ser dissolta l'any següent.

Una altra gran faceta de Puig i Cadafalch van ser les seves intervencions com historiador i com restaurador de monuments romànics; tant directament com com a impulsor de la política que va permetre fer actuacions notables en aquest àmbit.
Després de la guerra civil va ser exiliat i en retornar, va ser represaliat  amb la inhabilitació per a l'exercici de l'arquitectura. Els darrers anys de la seva vida va emprendre la reconstrucció de l'Institut d'Estudis Catalans, com a membre fundador i ex-president, i va seguir escrivint sobre l'art romànic a Catalunya.

Aquestes breus pinzellades ja ens fan veure que ens trobem amb un home excepcional,  compromès amb el seu temps i amb Catalunya, a la que va servir i estimar. La mostra "Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya" ens dóna l'oportunitat d'acostar-nos més a la seva figura i a la seva obra, que mostra amb imatges, maquetes i records de diversos tipus; i que ben segur ens captivarà i emocionarà.