Una temporada para silbar

Avui, excepcionalment, enlloc de parlar de teatre us faré una recomanació d'un llibre dirigida, de manera especial, a totes aquelles lectores del bloc que es dediquen o s'han dedicat a l'ensenyança. Es tracta de la novel·la d'Ivan Doig "Una temporada para silbar", que narra una història senzilla ambientada a l'oest dels Estats Units a principis del segle XX. 

L'arribada de dos personatges singulars en aquella terra d'immigració alterarà la vida quotidiana dels seus habitants i en especial de la família protagonista. La història se centra en l'aire fresc que aporten els dos protagonistes tant a casa com a l'escola i alguns crítics han considerat que la figura del mestre és una creació entranyable i d'aquelles que es recorden. Però per mi, més interessant fins i tot que la pròpia història és la veu narradora que recau en el germà gran de la família, el Paul, un nen d'uns 10 o 11 anys. Aquesta veu infantil és possiblement la gran troballa de la novel·la, ja que la seva perspectiva, combinació perfecta d'innocència, intel·ligència i perspicàcia, és la que enriqueix tota la història.  Us convido a deixar-vos commoure per aquest nen que xiula, somia, aprèn i creix al llarg de les pàgines del llibre.