Aquesta
pel·lícula libanesa dirigida per Ziad Doueiri és força interessant de veure.
Ziad Doueiri va treballar d'assistent de càmera per Quentin Tarantino, coneix
bé el seu ofici i està compromès amb la idea que el cinema pot ser alhora
entreteniment i vehicle d'expressió d'idees i emocions. Amb un relat ben
estructurat i conduït, la pel·lícula va ser nominada a l'Òscar a la millor
pel·lícula estrangera, i un dels seus protagonistes, Kamel El Basha, va obtenir
el premi al millor actor al festival de Venècia.
Quan alguns dels
lectors més grans d'aquest blog estudiaven, Líban era conegut com "la
Suïssa d'Orient". Malauradament, ha
plogut molt des de llavors i la vida no ha estat fàcil per als libanesos, com
per cap altre país d'aquest vesper que és el Pròxim Orient. Una guerra civil
cruenta, amb episodis que van marcar la memòria de les persones, i els conflictes veïns com el palestí -
israelià o l'inacabable guerra de Síria, han provocat que en el Líban, el país
musulmà amb més diversitat religiosa (la majoria musulmana conviu amb un 40% de
cristians) convisquin 5 milions d'habitants nacionals amb més de 450.000
refugiats palestins i prop de 2 milions de refugiats siris, en una convivència
que ho és tot menys fàcil.
És en aquest
context on un petit incident quotidià entre un palestí i un cristià - un insult
- inicia una espiral incontrolable
d'accions judicials i polítiques, que fins i tot ultrapassen la pròpia voluntat
dels protagonistes. Assistirem perplexos a un festival on la discòrdia sembla
poder amb la concòrdia, on els jutges han d'arbitrar conflictes on intervenen
emocions personals profundes, i on la memòria històrica i la situació política dóna
una dimensió més ampla a allò que podria haver quedat limitat a la intimitat de
2 persones.
Una història
entretinguda i ben explicada, amb moments força variats i pinzellades d'humor i
d'humanitat, que ens convidarà a fer també nosaltres de jutges i donar el
nostre veredicte, alhora que ens farà un repàs de la història d'aquest racó tan
complicat del nostre món, i no tan llunyà del nostre. Com veieu, motius per
veure aquesta pel·lícula no en falten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada