divendres, 6 de juliol del 2018

Però, ¿què vol dir “torticero”?


Com era d’esperar, el Tribunal Suprem ha confirmat el processament de Puigdemont i de la resta d’investigats en la causa sobre el procés de Catalunya, avalant la instrucció feta pel jutge Llarena. Això vol dir que tots ells seran jutjats no solament pels delictes de desobediència i malversació, sinó també pel de rebel·lió, pel qual es demanen unes penes estratosfèriques de fins a 30 anys de presó.

El Tribunal Suprem considera que la tipificació dels fets per tots coneguts com a rebel·lió és suficientment raonable com per no descartar-la d’entrada, atès que, si bé no es va emprar violència explícita (com al juliol del 36 o al febrer del 81), a parer seu, no es descabellat apreciar que va existir un alçament amb una utilització “torticera” del poder per a aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei i negant l’autoritat de l’Estat. Atenció: utilització “torticera” del poder.
Reconec que sempre m’ha admirat la presència constant d’aquest adjectiu en tota mena de resolucions judicials, perquè em fa l’efecte que poquíssima gent comprèn el seu significat i perquè no conec ningú del meu entorn proper -professional o no- que el faci servir ni tan sols de forma excepcional. Confesso que sí l’he escoltat dita per companys de Madrid amb qui he hagut de tractar, deixant-me sempre el dubte de si a la capital és habitual el seu ús, o si només era una qüestió de fatxenderia. Suposo que d’aquí em deu venir la fascinació per aquesta paraula tan castellana, que, curiosament, no té el seu equivalent literal en català.

Torticero/a, que ve del llatí “tortus” (torçat) vol dir allò que no és conforme a dret o a la justícia, és a dir, injust. També poden ser sinònims de torticero/a, en català o castellà, adjectius com malintencionat/da, retorçat/da, manipulador/a, enganyós/a, pervers/a, etc. El que em sembla lamentable, però, és com el poder judicial, en general, s’obsedeix a utilitzar reiteradament expressions tan arcaiques com aquesta, pròpies de l’Edat Mitjana, per explicar-nos realitats del segle XXI, ja no sé si per inèrcia elitista o per evitar que la gent normal pugui entendre les seves resolucions.

Moltes vegades l’ús de tecnicismes és necessari per ser rigorós i precís en els conceptes, però no és aquest el cas. Rere d’un determinat llenguatge hi ha una determinada ideologia, i ara que hi caic, crec que en el fons no són de fiar aquells que fan servir la paraula “torticero/a”... Temps al temps.

La justícia a la catedral de la Valletta. Malta
Foto: J.M.Cortina


7 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Aquesta paraula em resulta tremendament rància, antiga, casposa, molt mesetària. I és perfectament natural que la utilitzi una judicatura com la del nostre Suprem.

carles ha dit...

¡Prohibit utilitzar-la en cap context i ocasió!

Llum ha dit...

L'article interessant, i la imatge de la justícia preciosa

Colomiki ha dit...

la paraula, en ella mateixa, ja és "TORTICIERA" i els que la utilitzen també. Em recorda una columna barroca amb tot de trenes entortolligades girant al llarg de la columna.

Anònim ha dit...

M'agradaria saber com traduiríeu igualment "leguleyo". El diccionari em dóna "picaplets", però no trobo que sigui tan despectiu ni feridor, i a voltes quan vull descriure una d'aquestes persones, no trobo l'equivalent.

carles ha dit...

Doncs no puc ajudar-te per trobar la versió catalana que busques...Home, picaplets és bastant despectiu, tot i que entenc que t'agradi encara més "leguleyo".

Anònim ha dit...

Curial: Home que per la seva professió intervé en l'administració de justícia; cast. curial, leguleyo