Homeopatia i prostitució

No es pensi, estimat lector, que pretenc anar més enllà del Jordi Evole en el seu putrefacte Salvados dedicat a l’homeopatia i que correlacionaré aquí aquesta venerable pràctica mèdica no ja amb un guru amb inclinacions sectàries a hores perdudes, com va fer ell, sinó directament amb la prostitució. L’objecte de la meva reflexió és un altre: el decantament del govern socialista sortit de la moció de censura pel cas Gurtel a tornar-se garant de la moral pública. Dos exemples de la seva política soi disant moralista m’han cridat l’atenció darrerament: prohibir que les putes es sindiquin per defensar-se dels proxenetes i de tota mena de truans que les envolten i anatematitzar l'homeopatia per protegir els ciutadans que, en aquestes alçades de la història, suposadament encara ens deixem enredar per espavilats amb pocs escrúpols.

Aquests dos exemples, tanmateix, són menys diferents del que semblen, ja que tenen un fort punt en comú: els governants ens prenen per idiotes o per coses encara pitjors. Les barreres que impedeixen  normalitzar l’exercici de l’ofici més vell del món te com a rere fons la voluntat d’afirmar que els clients són uns delinqüents i, en el més favorable dels casos, uns desgraciats. En el país de les sueques, ja fa temps es van decantar per la primera opció. En el nostre, on s’ha avançat però menys en la llibertat de costums, si apliquessin aquesta mesura, l’endemà col·lapsaria del tot el nostre ja prou estressat sistema repressiu i judicial. De manera que el document intern, que es comença a fer extern, del PSOE on es planteja castigar per via penal als clients de les aspirants a sindicar-se, seria recomanable que el tornessin a deixar al calaix una temporada més. Fins i tot per instint de supervivència. No sé si serà casualitat, però fa anys que els socialistes no guanyen a Suècia. Anar de putes, serà allò que es vulgui, però sembla que els electors consideren que no és de dretes. I fer de puta, possiblement, tampoc.

No crec que la medicina al·lopàtica vagi sobrada de moral ni tampoc que li falti la feina per posar-se ara en guerra contra la medicina homeopàtica. La decisió d’ordenar retirar de les farmàcies uns dos mil medicaments i d’emprendre a Europa una campanya per canviar la normativa 2001/83/CE que reconeix i regula l’àmbit de l’homeopatia (i que Espanya encara no havia aplicat) sembla respondre a una confluència d’almenys tres tipus d’interès: el de l’estat per recaptar, el de les companyies farmacèutiques per ampliar mercat i el del govern socialista, què, havent accedit al poder per una qüestió de moralitat pública, sembla convençut de poder mantenir-s’hi generant “polítiques de moralitat” sense haver, mentrestant, de concórrer a eleccions.

Ara bé el nou concepte mèdic inaugurat per Hahnemann fa més de dos-cents anys és practicat per metges sortits de les facultats d Medicina com els altres, disposa de les seves Acadèmies, té com principal mercat europeu el país del racionalisme i el mètode, és a dir, França, on és a més contemplada pel sistema de Seguretat Social, així com al Regne Unit, Suïssa i Dinamarca. Aquests quatre països no són qualsevol cosa. El Sr. Sánchez ens podria estalviar d’un altre ridícul europeu i renunciar, quan encara hi és a temps, a esmenar-los la plana. No ens sobre el prestigi i menys en terrenys on no fa tants anys regia la Santa Inquisición. Pel que fa als ciutadans espanyols actuals, segons la recent IX Encuesta de Percepción Social de la Ciència, 25% confien en l’homeopatia i 21,6 consideren que té bases científiques.

Personalment, si m’ho permetem, sóc pragmàtic i administro el meu escepticisme envers les ciències mèdiques de la millor manera que em sembla, guiat sempre per la necessitat i pel principi general d’economia, és a dir, em serveixo d’una i altra, tant poc com puc. I em sembla que som molts els que actuem així. Preguem, per tant, al govern que faci seriosament la seva feina i ens deixi en pau.