Coses que no entenc (o sí) XLV

. Que el Suprem pugui estudiar si la direcció de la presó de Lledoners va cometre un delicte per deixar sortir dues hores a Josep Rull per visitar amb urgència a l’Hospital de Manresa el seu fill  que patia una commoció cerebral que s’havia fet en caure quan el visitava a la mateixa presó.

. Que en els darrers 10 anys s’hagin invertit 31.400 milions d’euros en l’Alta Velocitat i només 6.400 en la resta de vies ferroviàries - rodalies, mitja i llarga distància - quan aquestes suposen el 80 % del tràfic ferroviari del país.

. Que les places del pàrquing de l’Auditori siguin tan estretes que resulti molt difícil obrir la porta del cotxe i que, a sobre, es trigui, anant bé, un mínim de quinze minuts per sortir-ne. Haurien de pagar ells als que hi deixem el cotxe.

. Que la policia nacional continuï amb les seves clares provocacions detenint indiscriminadament persones i periodistes sense ordre judicial.

. Que després de la rebolcada que ha patit la seva proposta Teresa May tingui forces per continuar com a Prime Minister.

. Que el Santander renunciï a fitxar un nou Conseller Delegat, l’italià Andrea Orcel, que cobra uns 8 milions d’€ l’any perquè a sobre havia d’abonar 50 milions d’€ pel seu “salari diferit”(!?) que li havia de pagar l’UBS, el seu banc actual, i que perdria si anava al Santander...

. Que quan es casen a la presó de Lledoners dues persones que volen mantenir en la més estricat intimitat la seva vida privada diferents mitjans no tinguin el respecte, la decència i la professionalitat mínima i publiquin la notícia perquè l’ha publicat un diari. I no parlo només de la premsa de Madrid.

. Que el BBVA també contractés al comissari Villarejo per investigacions irregulars a empresaris i ministres del govern socialista de Zapatero.

. Que Errejon i Iglesias, els principals líders de Podemos acabin, com la majoria de polítics dels altres partits,  tirant-se els plats pel cap i debilitin així la seva formació i els seus electors, que acabaran no votant-los desencisats amb aquestes lluites fratricides.

. Que la ignorància i la catalanofòbia puguin ser tan grans que una actriu com la Carmen Maura pugui dir que “Me pone negra dar dinero a los catalanes; no lo necesitan”.