Anagrama ha decidit
reservar l’honor del número 1000 de la seva meravellosa col·lecció “Panorama de
narrativas” al veterà Julian Barnes.
I no decep en absolut l’escriptor anglès amb “La única historia”, que també s’ha traduït al català a la mateixa
editorial. El protagonista de la novel·la és un joveníssim enamorat d’una dona
trenta anys més gran. La història comú viu moments millors i pitjors, fins i
tot dramàtics, que marquen plenament la vida de tots dos fins i tot després de
la fi de l’amor. No sé que tenen els grans escriptors madurs anglesos i
irlandesos (Banville, McEwan, Swift, el propi Barnes...) que en els darrers
anys han sabut enfrontar amb èxit el tema sempre difícil del primer amor amb honestedat, sentiment i una enorme
qualitat literària.
Fa poc vaig
recomanar “Los estúpidos”, de Santiago
Lorenzo, que per cert està triomfant merescudament entre els lectors. La
mateixa editorial, la catalana Blackie Books, ha recuperat també “Los millones”, una obra plena d’humor
i tendresa que ens recorda tant al guionista Rafael Azcona com a l’Eduardo
Mendoza més gamberro. I tot a partir de la idea de que un terrorista del GRAPO
a mitjans dels 80, aïllat del món, guanya una fortuna a la Primitiva i coneix a
una periodista anomenada... Primitiva. Una història prèvia i una lectura feliç.
M’ha sorprès positivament
la brevíssima “Chilean Electric”
(Minúscula), on Nona Fernández, juga
amb la història de l’electrificació de Santiago de Xile per combinar-la amb la
de la seva família i la del seu país, en un joc literari arriscat i finalment
guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada