divendres, 19 de juliol del 2019

El somriure dels polítics


Em pregunto que passa pel cap dels màxims responsables dels partits polítics quan ens ofereixen sense restricció, de orella a orella, un gest tant saludable com es el somriure, però en mig de la preocupant situació de bloqueig polític que es viu al Estat i a algunes Comunitats Autònomes.    Veiem somriures forçats, tensos, nerviosos, freds; de vegades prepotents; masses vegades contradictoris amb el que diuen els seus protagonistes.

No entenc perquè somriuen tant, en tenen motius? De que riuen? No estan preocupats? Gaudeixen del embolic que protagonitzen?  Si somriure senzillament es una manera de mostrar-se feliç, perquè s’entesten en mostrar-nos un estat d’ànim desajustat amb la jeroglífica problemàtic  que pateixen i patim? L’individualisme i l’egoisme els porten a fer com el protagonista de la comèdia de Lope de Vega, El perro del hortelano, ni assoleixen acords de govern ràpids i pràctics, ni permeten que s’assoleixin. 

Fins on arribarà la paciència dels ciutadans? Hem respost a les demandes de participació com mai s’havia vist en democràcia i el resultat es tenir una classe política barallada, a Catalunya i a Espanya, incapaç de posar en marxa governs útils. La ciutadania no té motius per somriure.