Em pregunto que passa pel cap dels màxims
responsables dels partits polítics quan ens ofereixen sense restricció, de
orella a orella, un gest tant saludable com es el somriure, però en mig de la
preocupant situació de bloqueig polític que es viu al Estat i a algunes
Comunitats Autònomes. Veiem somriures
forçats, tensos, nerviosos, freds; de vegades prepotents; masses vegades
contradictoris amb el que diuen els seus protagonistes.
No entenc perquè somriuen tant, en tenen motius?
De que riuen? No estan preocupats? Gaudeixen del embolic que
protagonitzen? Si somriure senzillament
es una manera de mostrar-se feliç, perquè s’entesten en mostrar-nos un estat
d’ànim desajustat amb la jeroglífica problemàtic que pateixen i patim? L’individualisme i
l’egoisme els porten a fer com el protagonista de la comèdia de Lope de Vega, El perro del hortelano, ni assoleixen acords de govern ràpids i pràctics, ni permeten
que s’assoleixin.
Fins on arribarà la paciència dels ciutadans? Hem respost a
les demandes de participació com mai s’havia vist en democràcia i el resultat
es tenir una classe política barallada, a Catalunya i a Espanya, incapaç de
posar en marxa governs útils. La ciutadania no té motius per somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada