Moltes setmanes d’estiu s’han fet molt llargues. Xafogor
persistent, nits caloroses, incomoditat general amb el cos suat. Transports
públics insuficients pels que han de complir obligacions laborals, familiars o
mèdiques; farcits de turistes amb vestimenta des acomplexada i de carteristes
amb l’uniforme de fer moltes hores extres.
Processons interminables per voreres
i vials de tota mena de vehicles, en difícil convivència amb la
ciutadania. Eixample, Gòtic, Raval, Port
Vell, Avda. Gaudí, amb over booking
de vianants on tour. Platges
saturades. Carrers i avingudes emblemàtiques on el barceloní no té espai pel
passeig tranquil. Supermercats gairebé non
stop que desvirtuen el comerç de barri. Persones de diverses races pidolant
a les portes dels comerços en torns rotatius. Manters escampats on ja saps i on
menys ho esperes. Nuclis amb sensació de ser petits ghetos. Si a tots aquests ingredients afeixi’m la onada d’actuacions
delictives que ha patit la ciutat les darreres setmanes, el còctel resulta
imbevible.
Des de fa uns quants anys, una permeabilitat
sense filtres i una generosa permissibilitat mal aplicada han provocat la
saturació, els conflictes i l’esgotament
que avui pateix la ciutat. Si fos possible, estic segur que avui per avui la
ciutat marxaria de vacances una llarga temporada. S’esborraria del mapa perquè
està esgotada i ja no llueix com a perla del Mediterraneo.
Entrades
1 comentari:
Caram, jo baixo sovint a Barcelona i potser no em moc per aquests llocs tan saturats, però no ho visc de manera tan tremenda. Però certament una millor planificació seria del tot desitjable.
Publica un comentari a l'entrada