Novetats i consagrats

A l’igual que el mes passat, aquest post combinarà el reconeixement d’obres recents d’autors més que consagrats amb felices sorpreses de la mà de joves novel·listes. Pel que fa als veterans, cal felicitar a Mario Vargas Llosa i Eduardo Mendoza per la vitalitat creativa que mostren a “Tiempos recios” (Alfaguara) i  “El negociado del ying i el yan” (Seix Barral).  

El Nobel peruà ha investigat a consciència per recuperar els fets que van portar al 1954 al cop d’Estat contra el president guatemalenc Jacobo Arbenz i els fets posteriors que van acabar d’enfonsar els propòsits de modernització i democratització al país centre-americà. No estalvia el text dades històriques, recupera la trista figura del dictador Trujillo, deixa en evidència el paper de la United Fruit i la CIA i carrega durament contra l’imperialisme nord-americà, intentant fer compatibles les posicions radicalment neoliberals de Vargas Llosa amb la crítica al paper dels Estats Units al Cono Sud.

Pel que fa a l’Eduardo Mendoza, la segona part de les seves falses memòries, amb Rufo Batalla com espectador de la història dels finals del segle XX, manté l’interès, el ritme i, sobretot, l’humor de la primera part i de bona part de la gran obra de l’autor barceloní.

L’editorial madrilenya Tránsito és molt jove, a penes un any, i sols publica dones. “Las madres no” és una traducció de l’euskera al castellà de la basca Katixa Agirre, qui tracta amb valentia l’assumpte dels problemes associats a la maternitat, sovint menystinguts tant a la literatura com a la vida real, a partir de l’anàlisi d’un doble infanticidi. El dramatisme dels fets es narra amb un llenguatge fresc i àgil en un llibre ple de preguntes de difícil resolució.

La primera obra del mexicà Mateo García Elizondo m’ha semblat senzillament meravellosa pel seu llenguatge ric, la seva sòlida construcció i el valor del tema tractat, que és el de la recerca de la mort en mans de l’heroïna per un toxicòman. Crec que es parlarà molt d’“Una cita con la Lady” (Anagrama), opera prima que patirà sens dubte les comparacions odioses si tenim en compte que l’avi de l’autor es deia Gabriel García Márquez.