diumenge, 7 de juny del 2020

Café Muller, de Pina Bausch


Pina Bausch és una de les coreògrafes més significatives del segle XX. Nasqué i estudià a Alemanya sota la direcció de Kurt Joos, important coreògraf expressionista alemany que desenvolupà la idea de la Dansa-Teatre, per a partir del 1973 esdevenir la coreògrafa de la companyia de dansa de la ciutat de Wuppertal. La companyia, amb les coreografies de Bausch que combinaven elements de la vida quotidiana amb un gran contingut poètic, malgrat la controvèrsia que va provocar a l’inici amb les seves propostes, es guanyà poc a poc el reconeixement internacional i tingué una influència decisiva en l’evolució de la dansa contemporània arreu del món.

Café Müller, basada en música d’Henry Purcell, explica històries de solituds, de dolors, i alhora la recerca d’una nova dansa on l’obligació és la de no presentar la aparença bonica de les coses sinó de desenvolupar la raó essencial i profunda dels sentiments. amb les temàtiques que Bausch porta amb la coreografia, la solitud, allò desconegut i el reconfort.

L’escenari amb la sala nua, grisa amb al fons una porta giratòria de vidre i plena de taules i cadires de cafè desocupades, mostra l’absència de persones, la buidor i la dificultat de comunicar-se. Només dues ballarines amb un camisó blanc, tres homes vestits de fosc i una última dona pèl-roja, apareixen i desapareixen en aquest escenari.

És una de les peces més emblemàtiques de Pina Bausch, i l’única on ella hi ballava, amb els ulls tancats.