Pina Bausch és una de les coreògrafes més significatives del segle
XX. Nasqué i estudià a Alemanya sota la direcció de Kurt Joos, important
coreògraf expressionista alemany que desenvolupà la idea de la Dansa-Teatre,
per a partir del 1973 esdevenir la coreògrafa de la companyia de dansa de la
ciutat de Wuppertal. La companyia, amb les coreografies de Bausch que
combinaven elements de la vida quotidiana amb un gran contingut poètic, malgrat
la controvèrsia que va provocar a l’inici amb les seves propostes, es guanyà poc
a poc el reconeixement internacional i tingué una influència decisiva en
l’evolució de la dansa contemporània arreu del món.
Café Müller, basada en
música d’Henry Purcell, explica històries de solituds, de dolors, i alhora la
recerca d’una nova dansa on l’obligació és la de no presentar la aparença
bonica de les coses sinó de desenvolupar la raó essencial i profunda dels
sentiments. amb les temàtiques que Bausch porta amb la coreografia, la solitud,
allò desconegut i el reconfort.
L’escenari amb la sala
nua, grisa amb al fons una porta giratòria de vidre i plena de taules i cadires
de cafè desocupades, mostra l’absència de persones, la buidor i la dificultat
de comunicar-se. Només dues ballarines amb un camisó blanc, tres homes vestits
de fosc i una última dona pèl-roja, apareixen i desapareixen en aquest escenari.
És una de les peces més
emblemàtiques de Pina Bausch, i l’única on ella hi ballava, amb els ulls
tancats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada