Molt dolor

Està essent un autèntic èxit de vendes “Gina” (L’altra editorial), la primera novel·la de l’ampostina Maria Climent. S’ho mereix, sobretot pel seu to desenfadat en l’explicació d’una història en la que combinen l’encara curta biografia de la protagonista amb la seva decisió de buscar la maternitat tot i l’atac d’una malaltia degenerativa. Em sembla a més molt encertada la forma en que explica el seu emmirallament en una altra dona més gran que es converteix a distància en la seva referència vital.

També hi ha dolor en la nova obra del basc Bernardo Atxaga, “Casas  y tumbas” (Afaguara), composada per sis narracions que expliquen històries de personatges molt diversos però amb lligams des dels anys 70 fins a l’actualitat. Com és habitual en Atxaga, hi trobem la recuperació del món infantil, la irrupció de successos històrics, els fets brutals, l’amistat i l’amor. M’agradaria creure que l’anunci de l’autor de que és la seva darrera novel·la no es confirmarà.

“La casa del padre” (Destino) és també una obra traduïda de l’euskera. La seva autora, Karmele Jaio, explica a través dels punts de vista d’un home, la seva dona i la seva germana, tots ells condicionats per un pare autoritari i, de nou, la història recent del País Basc, el pes que poden tenir decisions del passat i la dificultat de les relacions personals i entre els gèneres.

He descobert amb “Rewind” (Anagrama) la gran qualitat de l’escriptor gallec Juan Tallón. Un fet tràgic, l’explosió d’un edifici a Lyon, és el nexes de les narracions               que en formen part. La informació es va donant a un ritme lent, els retrats dels personatges són d’una precisió i un tacte impressionant i el conjunt destil·la una humanitat exempta de sentimentalisme. Molt recomanable.