Solitud al TNC

El passat dijous es va estrenar a la Sala Petita del TNC “Solitud”, un muntatge teatral a partir de l’obra de Víctor Català que ha dirigit l’Alícia Gorina. Impressiona descobrir que la força d’aquesta novel·la, que molts de nosaltres vam llegir fa temps, segueix intacta. La mateixa directora diu al programa de mà que s’enfronta a aquest muntatge amb l’empremta de la primera lectura ben viva.

La història de la Mila, l’ermitana, sola dalt de la muntanya i sola en un món d’homes, és colpidora. La manera de fer-nos-la arribar en aquest espectacle és brutal. El repte de passar de la novel·la al teatre se supera amb èxit gràcies a un seguit de grans troballes. La primera és potser la importància que es dóna al text, dit en un llunyà i a la vegada pòetic català de l’època.  La segona és la configuració d’una mena de “cor masculí” format pel quartet de personatges (marit, pastor, pretendent, “ànima”) que tenen cadascun un paper clau però què per moments es fonen en una “sola” presència masculina a la que s’haurà d’enfrontar la Mila. Cap de les dues troballes no seria possible sense el magistral treball de tots els actors, tant el de l’actriu protagonista com el dels intèrprets masculins que l’acompanyen (capítol a part la sorpresa que té preparada Pol López a l’entreacte). La tercera troballa, que és una de les marques de la casa de l’Alícia, és la plasticitat de l’espai escènic que veiem, literalment, construir davant dels nostres ulls durant el muntatge i que d’alguna manera ens va embolcallant, com també ho fa la història narrada.

L’estrena de Solitud s’acompanya d’un muntatge que el TNC oferirà en paral·lel, i que dirigeix la nostra companya de Prova i error Imma Colomer. Porta per títol “Solitud a Stromboli” i presenta una classe magistral d’una professora de literatura comparada que analitza la influència de l’obra de Víctor Català sobre la pel·lícula de Rossellini. Estigueu a l’aguait perquè només la podrem veure durant pocs dies, del 2 al 5 d’abril, a la Sala Tallers.