Molt apreciat
editor, les darreres setmanes no em sentia inspirat per escriure’t. Son dies de
confinament amb preocupació, tristor i poques ganes de riure, però de tant en
tant, algú provoca un somriure. Els del Polònia amb els seus gags, son alguns
d’ells. Somriures breus que alleugeren per uns segons, l’estat crític en el que
vivim. Somriures continguts respectant el dolor dels infectats pel maleit
coronavirus. Altres somriures, irònics i despectius, me’ls provoquen les
picabaralles de mots polítics en vers les competències, les decisions, la
comunicació i el no voler perdre protagonisme, també dins la crisi sanitària.
Mestres de la contradicció, hi ha qui no recolza el nou decret però si la
paralització d’activitats; altres volen preservar els treballadors però creuen
precipitat aturar activitats no essencials durant vuit dies laborables. La
unitat d’acció política no s’aprecia ni en situació de crisi. Suspesos al segon
trimestre del curs, semblà gairebé impossible que millorin. Menys mal que la
meva filla si que em provoca somriures
complaents. Hem fet una accelerada posta al dia tecnològica per seguir el ritme
d’activitats on line escolars i extraescolars. Jo que em conformava amb les
justes habilitats del wattssap, ara rebo el càstig generacional d’una
pre-adolescent que ja em dona lliçons burletes de navegació . Com m’he de
veure, editor! i parlant de veure, espero
que ens veiem aviat editor, amb un gran somriure.
dimecres, 1 d’abril del 2020
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada