dimecres, 1 d’abril del 2020

Un somriure


Molt apreciat editor, les darreres setmanes no em sentia inspirat per escriure’t. Son dies de confinament amb preocupació, tristor i poques ganes de riure, però de tant en tant, algú provoca un somriure. Els del Polònia amb els seus gags, son alguns d’ells. Somriures breus que alleugeren per uns segons, l’estat crític en el que vivim. Somriures continguts respectant el dolor dels infectats pel maleit coronavirus. Altres somriures, irònics i despectius, me’ls provoquen les picabaralles de mots polítics en vers les competències, les decisions, la comunicació i el no voler perdre protagonisme, també dins la crisi sanitària. Mestres de la contradicció, hi ha qui no recolza el nou decret però si la paralització d’activitats; altres volen preservar els treballadors però creuen precipitat aturar activitats no essencials durant vuit dies laborables. La unitat d’acció política no s’aprecia ni en situació de crisi. Suspesos al segon trimestre del curs, semblà gairebé impossible que millorin. Menys mal que la meva filla si que em provoca somriures complaents. Hem fet una accelerada posta al dia tecnològica per seguir el ritme d’activitats on line escolars i extraescolars. Jo que em conformava amb les justes habilitats del wattssap, ara rebo el càstig generacional d’una pre-adolescent que ja em dona lliçons burletes de navegació . Com m’he de veure, editor!  i parlant de veure, espero que ens veiem aviat editor, amb un gran somriure.